La guerra i l'amor han format parella artística en moltes frases. "En l'amor i en la ?guer?ra tot s'hi val" pretén justificar que "tot s'hi val" i s'usa perquè tot s'hi valgui en l'amor. Però, encara que es tingui per un zero a l'esquerra, la guerra té la Convenció de Ginebra. La frase ve a dir que l'amor no té Convenció de Ginebra. El tot s'hi val de l'amor i de la guerra es podria estendre al futbol, al discurs electoral i a les tertúlies televisives. En els negocis es defensa que "tot s'hi val" sense fer comparacions amb la guerra ni amb l'amor perquè les dues activitats estan més regulades del que vol el liberalisme per al mercat global.

Els que no troben res en comú entre una cosa i l'altra prefereixen el "fes l'amor, no la guerra". Aquest lema es té per antibel·licista però era una coartada "hippy" per follar. La frase pacifista no necessitaria pensar en l'amor com l'antònim de la guerra (que no ho és). Sona igual de pacifista "fes mitja, no la guerra". Però "fes l'amor, no mitja" és poc eficaç per lligar o es dirigeix a un "target" concret poc apetible.

Sí que és comú a l'amor i a la guerra que, per fer-los, cal tenir-ne ganes. En l'amor, sembla clar. Es podria al·legar que el contrari ho impedeix, però des de la Viagra això ha canviat. Berlusconi és un gran exemple de ganes: els rituals de les seves orgies, els seus acudits luxuriosos, les seves vel·leïtats venèries amb velines el porten a judici.

A l'altra riba del Mediterrani, Gaddafi és el paradigma que la guerra cal fer-la amb ganes. La comunitat internacional es va plantejar donar-li un empenteta bèl·lica perquè caigués com havien fet els seus veïns i ara els aliats han de posar-se en una ?guer?ra de veritat perquè Gaddafi deixi anar Líbia. Com serà l'abúlia aliada que aquesta guerra no convençgens Aznar, que quan va haver-hi el reclutament per a l'Iraq tenia més ganes que Bucky Barnes, l'amiguet del Capità Amèrica.