Qualsevol metàfora futbolística relacionada amb Guardiola és, aplicada a la política, ruboritzant. Entenc que ahir devien agafar Ricard Font, director general de transports, en mal dia, quan va dir, referint-se a la negociació amb Ryanair i a preguntes del president de la patronal, que "avui faré de Guardiola. Es pot triar ser Mourinho o Guardiola. Jo trio Guardiola". Amb pocs arguments deuen haver deixat els seus superiors jeràrquics a Ricard Font qui, coneixent-lo una mica, dubto molt que estigui còmode trobant-se al mig d'una negociació que posa en perill la viabilitat de l'aeroport de la seva ciutat. A Font se'l té per una persona seriosa.
Michael O'Leary dista molt de ser The Special One quant a nivells d'agror i grams de frustració. Possiblement sigui un gran pallasso però un pallasso que cal prendre's seriosament, encara que només sigui pels llocs de treball que pot fulminar. Com recordava el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler, l'irlandès mereix un reconeixement per haver situat la seva companyia com la segona en volum de passatgers.
Hi ha un abans i un després de quan Ryanair va començar a ope?rar a les comarques de Girona. Només cal preguntar als sectors turístics gironins que tremolen des que fa mesos Ryanair va anunciar que abandonava parcialment l'aeroport de Girona. I encara tremolen més des que dijous van sentir fins a dues vegades com O'Leary enviava a l'infern a la Generalitat si continuava evitant firmar el principi d'acord que tenien amb el Govern de Catalunya. Alguns semblen haver oblidat que els compromisos firmats pel tripartit no són compromisos firmats per un règim anterior, sinó que són compromisos de país. Del nostre Govern. A Catalunya hauríem d'entendre d'una vegada per totes que el nostre Govern és el d'Artur Mas, com ho va ser el de José Montilla. De la mateixa manera que si d'aquí a quatre anys a CiU la fan fora del Govern, qui vingui al darrere haurà d'acabar o començar les obres -si estan adjudicades- d'aquesta estació ideològica a l'aeroport que el conseller Recoder ha ressuscitat de les velles renyines amb els socialistes, que van lluitar (el PSC) en contra d'aquella estació quan era del tot lògica. Una estació de l'alta velocitat a l'aeroport, que qualsevol persona sensata pot considerar adequada i amb molt de futur, però possiblement extemporània per no dir inoportuna en temps de retallades i quan la viabilitat de l'aeroport encara no està garantida. Sona una mica a PIF... aquella duana cap a la dimensió desconeguda que els empresaris van somicar fins que es va construir. Ara aquell PIF sembla una mica com els aeroports de Castelló i Alguaire, concebuts per anar-hi a passejar les vergonyes de nou ric.
