Així mateix -diu el meu amic, l'ase ronyós i savi-, és un acte de coratge suggerir que, si no hi ha diners suficients per mantenir l'actual oferta universitària, es faci ús de la imaginació. Lluny de la consigna del seixanta vuit que proposava que la imaginació pujàs al poder, ara se'ns diu des de l'altura que, en no haver-hi recursos, hem de fer un exercici d'imaginació. Tu saps que sóc un ase del seixanta vuit, inquiet i romàntic, una mica escèptic. Què hi farem? Encara crec en les capacitats revulsives del coneixement i de l'estudi. Sovint m'he apropat a les aules universitàries i, ran d'una finestra, des de l'exterior, perquè no volen ases a l'interior de les aules, he assistit a les classes d'alguns professors. Hi he assistit d'oient.?Succeí en ocasió de la presa de possessió del càrrec de rectora. La doctora Casas féu el paper que li correspon a un rector: reclamar l'auxili econòmic dels gestors polítics que el poble o la intriga han portat al poder. La rectora es limità a demanar més esforç en el finançament de la Universitat, perquè, d'altra manera, si els recursos no augmenten, serà difícil mantenir els estudis que actualment s'ofereixen. La resposta fou contundent: Haureu de fer servir la imaginació.?Tu no saps -em diu el meu amic- la idea que el poder té de la imaginació, però per la manera en què van dir-ho feia la impressió que es tracta d'un recurs que ha de sortir barat. Justament, la imaginació és una capacitat del pensament humà que es configura a través d'un procés educatiu. I ja se sap: l'educació de qualitat mai no és barata. És cert que sovint tractem de suplir amb la imaginació allò que no tenim i, en aquest sentit, faria una funció compensadora. Potser l'autoritat feia servir la paraula en aquesta línia. Llavors la imaginació ens permet crear les imatges dels nostres petits paradisos perduts: en aquest cas, el finançament universitari.No diré -continua l'ase- que no sigui una funció de la intel·ligència una mica perillosa. Així va veure-ho Santa Teresa d'Àvila i, perquè en conexia les dues cares, en va dir "la loca de la casa", alhora que posava un accent despectiu sobre la paraula. Però Santa Teresa sabia, com ho sabia Ramon Llull alguns segles abans en parlar-nos de "la imaginació fantàstica", que es tracta d'una boja a la qual paga la pena de donar ales. I potser és una descàrrega elèctrica sobre el pensament. I, sobretot, una altra manera de mirar la realitat. Potser, la descripció més fascinant de la realitat. I també una forma de transgredir-la. Una altra manera de pensar la realitat, dissident, alternativa. Ara sabem que les preguntes no tenen una sola resposta.?La imaginació no és una alternativa a la manca de recursos sinó que és, i això sembla que no ho sap el poder, a la base del coneixement, de la saviesa, de la qualitat de la investigació i la descoberta, de la ciència. La imaginació i no la rutina, a la base de tots els projectes universitaris. Perquè és necessària una imaginació poderosa per ser un bon científic, per imaginar aquelles coses que encara no existeixen, per imaginar una realitat més justa d'aquella on vivim i posar-se a treballar per construir-la.?Hem de defensar-la, aquesta boja. Hem d'exigir-la, però no com un recurs subaltern. Si no existís, el campus seria descolorit, gris i polsós.
