08 de maig de 2011
08.05.2011

Fastiguejats

08.05.2011 | 02:00
Fastiguejats

Aquesta és la mala impressió que donen els turistes, visitants, forasters (estrangers o d'altres comunitats espanyoles) quan veuen que a l'hora de dinar d'aquí -quan en la majoria de casos ells ja ho han fet fa una bona estona- es troben amb les portes metàl·liques baixades a les botigues del centre de Girona, tots els mesos d'estiu. Ells s'imaginaven que estaven en una ciutat que ja havia adoptat un horari comercial turístic normal, i es troben en un lloc on encara la gran majoria de botiguers segueixen els horaris de fa una quarantena d'anys, és a dir, de quan va començar el turisme massiu a Girona. Després els seus propietaris o responsables, diran que els turistes compren ?menysÉ però no els donen gaires facilitats perquè puguin gastar més.
Els qui tenen les regnes de la promoció turística de Girona, haurien de buscar una solució perquè durant les hores de tancament comercial entre el matí i la tarda, els turistes deixin de vagabundejar amb mala cara, facin una mica de migdiada asseguts en un banc de la Rambla, plaça de la Independència o del carrer Santa Clara, i deixin de maleir tots els que no han resolt aquest problema. Encara són a temps de posar-hi remei per aquest estiu.
Els podríem assegurar que aquelles persones que volten pels carrers cèntrics de Girona no han estat mai al cim del turó de Montjuïc (219 m. d'altitud). Això sí, l'hauran vist des de la zona monumental de Girona, però no a la inversa. Per què -qui sigui- per entretenir-los, no organitza cada dia laborable una excursió gratuïta a Montjuïc, en autobús o en un trenet Gerió, amb tornada a primera hora de la tarda, quan reobren les botigues? Estem convençuts que s'emportarien un millor record de la nostra ciutat, perquè els agradaria aquesta sorpresa i agrairien molt l'obsequi.
En tornar-los al Pont de Pedra -d'on podria començar l'original excursió- estarien més predisposats a comprar, més contents i amb molt bon humor, i seria un record inesborrable que s'emportarien a les seves llars totes les màquines fotogràfiques i de filmar d'aquells turistes. Tot plegat seria una bona promoció de la ciutat, dels seus principals monuments, de les seves muralles, dels seus rius, de la Devesa, de la vall de Sant Daniel, del que queda del castell que es començà a construir el 1653 i de les muntanyes que hi ha a prop, encara que alguns potser es pensaran que Rocacorba (990 m. d'altitud), en veure-la tan alta, forma part de la serralada pirinenca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook