Els socialistes francesos s'han quedat sense la perla que els podia donar la presidència del país el 2012 i a hores d'ara encara no saben com pair que la seva esperança, Dominique Strauss-Kahn (DSK), hagi llençat per la borda la seva carrera, sigui innocent o no. Les imatges del totpoderós president del Fons Monetari Internacional en un jutjat diuen dues coses, d'una banda, la fi del que semblava única alternativa a Nicolas Sarkozy i, d'altra banda, que fins i tot els de més amunt poden caure en un tres i no res.
Allò que interessa del cas Strauss-Kahn, al marge de saber si acabarà essent condemnat o no, de si és innocent o no, és precisament el fet que encara hi ha esperança quan es tracta d'anar en contra d'aquells que ostenten el poder, fins i tot quan la desproporció és tanta com la que representa una dona de la neteja i el president de l'organisme econòmic més important del món. Probablement, veient ara Strauss-kahn, resulta més fàcil imaginar-se com poden acabar d'altres poderosos que, fins avui, han aconseguit formar part del club dels intocables, malgrat que alguns dels seus escàndols o algunes de les seves pràctiques superen de molt l'afer Strauss-Kahn.
Ja sé que hem de posar per davant de tot la presumpció d'innocència i en cap cas pretenc jutjar abans d'hora el president de l'FMI, d'allò que es tracta, però, és de saber que fins i tot barreres que semblaven insuperables comencen a caure i que el poder, per molt allunyat que estigui del carrer, també el pot acabar trepitjant, encara que sigui en caiguda lliure. En aquest cas es fa valer allò que una imatge val més que mil paraules i que hi ha imatges que valen tot el seu pes en or. La de Dominique Strauss-Kahn assegut a la banqueta dels acusats d'un trist jutjat nord-americà no te preu.
