Les eleccions de diumenge passat van significar una sacsejada en el poder local, i una mirada al detall de les xifres indica que aquest capgirament es deu sobretot a la davallada de vots socialistes. A l'Estat, el PP guanya mig milió de vots però el PSOE en perd un i mig. A Catalunya, CiU guanya 55.000 vots però el PSC en perd 203.000. A Girona el traspàs de vots ha estat dels que fan època. CiU n'ha guanyat 3.011 respecte al 2007 i el PSC n'ha perdut 3.379. Un canvi rotund i sense excuses. Cada ajuntament és un cas i cap regla no és generalitzable, però en el conjunt català la dada més notable són els set punts de la caiguda socialista, suficients per deixar pas a alcaldies convergents, que en molts casos no disposaran de majoria absoluta però tindran davant seu una oposició fragmentada i desmoralitzada. I mentre el gran partit tradicional de l'esquerra s'enfonsa, també als ajuntaments després de fer-ho a la Generalitat i a punt de fer-ho a l'Estat, el seu recanvi no acaba d'aparèixer. ERC també davalla, com ICV al conjunt català, i l'ascens de les CUP és un fenomen notable en alguns ajuntaments, però amb una incidència global escassa. Amb les esquerres desconcertades, CiU té l'oportunitat d'afermar-se en les seves noves parcel·les institucionals a través d'una gestió encertada que no serà fàcil. És temps de governar amb transparència i amb la complicitat de la gent, que ha volgut el canvi. Mentrestant, el PSC ha d'afegir un altre capítol a la seva llibreta de reflexions inajornables. Especialment en indrets com Figueres i fins i tot Lloret, on la davallada supera de llarg la mitjana catalana. Quan això passa, apel·lar a l'ombra allargada del 22-M és una excusa de mal pagador que només serveix per no abordar una renovació tan radical com indispensable. No es poden perdre tants de vots sense la intervenció d'errors propis persistents i acumula-tius, que indiquen una desconnexió amb el batec de la ciutadania que cap governant no es pot permetre.
