Xavier Domingo, en un article gairebé pòstum (El Mundo) titulat "El nacionalismo del vientre" denunciava el suposat nacionalisme exacerbat dels que fan un discurs nacional de la cuina dels Països Catalans -i es referia a mi-, tot i que admetia que era un excel·lent i ben documentat escriptor. Gràcies. A l'il·lustre crític i periodista, que va morir en olor de santedat espanyolista, se li hauria de recordar la clàssica dita -sense moure'ns de la cuina-, "diu la paella a la caldera: fes-te enllà, cul-negra". En canvi, el mateix periodista i escriptor -amb Lujan, dels més aguts que ha tingut Catalunya- havia fet, anteriorment, reflexions molt intel·ligents sobre la suposada neutralitat del discurs gastronòmic, quan escrivia, en català, a Set Dies. En un article titulat "El català de la cuina" (4.1.91) escriu: "Presentant l'altre dia a Figueres el nou llibre de Jaume Fàbrega, La cuina catalana de l'Empordà i la Costa Brava, Llorenç Torrado va qualificar els receptaris de cuina com la cosa més neutra del món, paraula que sobretot indica una sorprenent falta de reflexió. O potser no gens sorprenent? Ja veurem que no, és clar". I, continua: "Prefereixo el criteri de Jean François Revel, en un article publicat fa poc a Le Point, segons el qual els receptaris són tractats ideològics exemplars... En aquest sentit ho és plenament, per exemple, el Llibre de la cuina catalana de Ferran Agulló, que fa del menjar un dels puntals del nacionalisme català, és a dir, del fet diferencial en un lloc tan important i quotidià com la taula".

Heus quí, doncs -a partir de dos textos contradictoris, però reflexionats-, un bon punt de partida.

El llenguatge és ideològic: també ho és la cuina, i el discurs sobre la cuina. Sobretot quan es pretén "neutre", i més ideòlogic quan més "apolític" es reclama.

Cuiners, comunicadors radiofònics, periodistes i gastrònoms diversos, i fins i tot professors i investigadors universitaris, en són -com veurem- un bon exemple.

Heus aquí, doncs,una proposta d'ecologia cultural aplicada al discurs culinari: el comportament de diversos espècimens intel·lectuals -gastrònoms, radiofonistes, escriptors...- enfront del menjar i el seu entorn físic, cultural i nacional.

Al Regne Unit tenen perfectament resolta la qüestió de noms: tenen aquest nom (a més del de Gran Bretanya) per a designar l'estat, i noms diferenciats per a anomenar les nacions que el componen (Anglaterra, Escòcia, País de Gal·les). No passa el mateix a l'Estat espanyol. Catalunya no hi és reconeguda.