Els que tenim la sort immensa, gairebé el privilegi, de viure a la costa de l'Alt Empordà ens enfrontem cada any al dilema del primer bany: estarà massa freda, l'aigua? Certament, i durant la resta de l'any, viure aquí imposa tot un seguit d'inconvenients que van des de l'aïllament, passant pels problemes de mobilitat i de transport públic, fins al cost de la vida; però quan arriba el solstici d'estiu tot això queda enrere i ens disposem a gaudir del "marc incomparable" de la badia de la nostra població. Ara, i quan la feina ho permeti, només cal triar el moment oportú per treure el banyador de l'armari o de la calaixera i trobar les espardenyes de ?l'any passat, a més d'una tovallola de platja que encara es pugui fer servir. Per cert, la crema protectora també ens farà falta, perquè el sol cada any crema més i la nostra pell cada vegada el resisteix durant menys temps.
Ara bé, si el dia triat per fer el primer bany de l'any és un diumenge, ja cal que anem d'hora a la platja, perquè entre els que vindran des de Figueres i els que van arribar divendres al vespre des de Barcelona, abans de migdia tindrem problemes per trobar un espai raonable on posar la tovallola. Bé, no cal dir que exagero una mica i força, perquè aquí dalt no hi ha mai les aglomeracions humanes estiuenques que hi ha en altres poblacions costaneres de més avall; però és precisament per això, per la manca de costum d'estar envoltats de massa gent, que els diumenges en veiem massa a la platja. És una mica com al vespre al passeig marítim, fent una canya amb els amics. O sigui, estem tan acostumats a ser pocs, que quan ens trobem tots, els del poble i els de fora, ja som molta colla. Ara, insisteixo, res de massificacions com en altres llocs, ni molt menys.
Però, tornant al tema que ens ocupa, cal dir que a les cales del nord del Cap de Creus, amb platges de pedres i una aigua neta, transparent i cristal·lina, la temperatura del mar sol ser freda fins ben entrat el mes de juliol. Diuen que els corrents marins hi tenen força a veure, tant en la puresa de l'aigua com amb la seva fredor; però també és cert que amb el canvi climàtic tot això ha variat força i actualment al juny es pot trobar el líquid element salat gairebé com estava abans, fa molts anys, a l'agost. Però tot això són pures especulacions fins que no s'experimenta en primera persona. Cal dir, però, que hi ha valents que es banyen des del mes de març o d'abril i que per tant tot plegat es redueix a si la persona és fredeluga de mena o no.
Dit això, que, si em permeten, és una mica com parlar per no dir res, i que (per tant, en aquest sentit, doncs) em recorda alguns elements de la classe política catalana, hauríem de deixar clar que el millor del primer bany de l'estiu no és precisament l'experiència en qüestió, amb tots els beneficis per a la salut que comporta, sinó el que ve després. És a dir, el bany de mar relaxa la musculatura i alhora l'aire del litoral tonifica l'aparell respiratori, un aparell que ha respirat massa aire caldejat durant l'hivern; però, de fet, el més agradable de tot plegat (siguem sincers) és el vermut que prendrem a la fresca quan el sol ens comenci a cremar massa la pell. O sigui, aquella sensació tan agradable de la fresca sota l'ombra dels arbres del passeig, bo i fent l'aperitiu, està en relació o en proporció a la calor que hem passat prèviament mentre ens hem estat a la platja. Així de clar.
Per tant, i un cop fet el vermut, en companyia de les amistats, o llegint el diari, o simplement badant i gaudint de l'espectacle de la gent, podrem anar a dinar ben refrescats. Amb el banyador i la tovallola estesos al sol, podrem dedicar-nos a preparar una bona amanida, i després, amb sort, un tros de peix a la planxa, perquè, amb aquesta calor, qui té ganes d'embarcar-se amb un sofregit? No, ja tindrem tot l'hivern (que a la costa va des de l'octubre fins a l'abril) per posar-nos a pelar i a picar cebes de Figueres, tomates de penjar i algun gra d'all. Però ara no. Un dinar senzill, fresc i fàcil de pair (si pot ser amb una mica de meló per les postres) que ens permeti després fer una bona migdiada. Ah, la migdiada d'estiu damunt del llençol del llit! Què més es pot demanar? Sí, evidentment, que ens toqui la 6/49 per poder viure així durant la resta de la nostra existència. O sigui, sense haver de treballar mai més.
Després del son reparador, però, hi ha dues opcions. Una és la de tornar a la platja per fer un altre bany. L'altra, quedar-nos a l'ombra. Personalment, prefereixo la segona opció. Primera, perquè mai m'ha agradat anar a la platja a la tarda, potser al vespre (o a la nit) i això només quan fa molta calor. I segona, perquè el mar és cosa del matí, d'abans de migdia. Sigui com sigui, però, ja tenim aquí el primer bany de l'estiu.
