La Universitat de Girona (UdG) és una de les tres universitats públiques catalanes sense dèficit i amb menys deute, segons un informe de la Sindicatura de Comptes que es coneixia a finals de la setmana passada, elaborat amb dades corresponents a 2008 i 2009. La bona salut dels comptes de la UdG és un dels arguments que havia esgrimit la rectora Anna Maria Geli per defensar que les retallades pressupostàries decidides per la Generalitat l'haurien d'afectar menys que a d'altres universitats amb pitjor situació econòmica, perquè això demostra, a parer seu, que a la UdG es gestionen millor els recursos disponibles. La reflexió de Geli és molt raonable, encara que la Generalitat l'hagi ignorada i la UdG hagi de retallar 9,5 milions d'euros d'un pressupost de 90 milions que havia aprovat anteriorment. Acceptant que la retallada és necessària en una situació econòmica de crisi com ho és l'actual, no sembla lògic tractar de manera idèntica situacions que són radicalment diferents: s'hauria de premiar la bona gestió i penalizar la que no ho ha estat. I aplicar barems diferents a l'hora de decidir les retallades seria una excel·lent manera d'incentivar aquesta millor gestió.
En qualsevol cas, la UdG continua immersa en el procés de decidir com reduirà el seu pressupost, procés que va viure un trist episodi fa uns dies, quan es va haver de suspendre per manca de quòrum el claustre convocat per debatre aquestes mesures. Resulten molt interessants, en aquest sentit, les reflexions que feia en una entrevista publicada diumenge per aquest diari l'exrector de la UdG Josep Maria Nadal, per a qui la institució necessita un lideratge fort per afrontar el futur. Per què els fills dels professors de la UdG no paguen matrícula? Per què la UdG permet que hi hagi "gent que no treballa i cobra"? Calen a Catalunya una dotzena d'universitats privades i públiques amb ensenyaments similars? La UdG necessita tots els departaments que té actualment? Són molt bones preguntes que reclamen alguna resposta.
