Se suposa que Artur Mas deu tenir prou feina a apagar els focs que li arriben al seu despatx com perquè, a més, s'hagi de cuidar de les criaturades del partit. El que alguns sectors de Convergència consideraven un greu problema s'havia solucionat discretament. Amb dues breus cartes entre Mas i López de Lerma, el segon deixava el partit amb silenci i ja no seria vist per aquells sectors com una veu crítica interna. Ja és trist que en un partit com Convergència alguns dels seus alts responsables -en ocasions amb una "i" al davant- vegin com un problema el fet que un militant de base, amb un passat com a dirigent, expliqui públicament les seves discrepàncies. Més trist és que, una vegada tancada la carpeta del cas, algú -López de Lerma apunta a Oriol Pujol i el seu entorn- la reobri explicant expulsions que mai s'han produït amb cronologies impossibles. El que molt probablement no sabia el que ho va escampar és que: 1) cap partit que se les doni de democràtic pot expulsar els militants a la brava i 2) que hi havia una carta de Mas deixant la porta oberta en un futur a l'històric dirigent gironí. Amb tota aquesta operació s'ha deixat en evidència el president de la Generalitat i s'ha constatat la feblesa de CDC.
