La nova directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha hagut d'apujar-se el sou només d'entrar. Cada vegada és més difícil ocupar el seu càrrec i això cal pagar-ho. La raó pública és que aquesta elevada suma li permetrà "mantenir, en ?inte?rès de l'FMI, un estil de vida adequat a la seva posició". Amb un 11% menys, el seu antecessor, Dominique Strauss-Kahn, dormia a Nova York en un hotel de 3.000 dòlars la nit però, segons el seu advocat, el personal deixava molt a desitjar.
Un altre antecessor, Rodrigo Rato, estava tan desapassionat amb el càrrec que als tres anys d'ocupar-lo el va deixar per motius personals. Ara 381.508 euros nets a l'any, un 20% més que no cobrava Rato, és una raó personal que et toca l'orgull.
Encara que se l'insta a que segueixi els més elevats paràmetres de conducta ètica -integritat, imparcialitat i discreció i evitar fins i tot l'aparença de conducta impròpia-, Lagarde ha d'aconseguir una avaluació millor que la de Rato (molt criticada pel mateix FMI) i, si és possible -atès que aquest organisme hi és per assegurar l'estabilitat del sistema financer mundial-, que no hi hagi una crisi com la que va esclatar en temps de l'espanyol.
La quantitat sembla alta però una vegada es cobra, allarga poc i per això Lagarde ha d'evitar conflictes d'interessos, comunicar qualsevol altre càrrec i, per si no n'hi hagués prou, participar "de tant en tant en els programes d'entrenament ètic", és a dir fer cursets d'honradesa.
El lloc de director gerent de l'FMI ha d'estar molt ben pagat ja que, segons s'utilitzi, pot portar-te al capdavant del rànquing dels infames com a responsable de la ruïna de països sencers, de milions de persones, i això, si s'ha de fer, el millor és que surti a compte, que sigui car, perquè la dignitat dels arruïnats no surti a cèntim.
