Rubalcaba se'va perquè aquest govern taca i crema, però li servirà de poc perquè el PSOE encara taca més. En aquests moments la socialista és una marca que crema a qui la porta. El crèdit del partit està per terra en la política espanyola i la socialdemocràcia ha deixat de ser atractiva a tot Europa, després de desdibuixar-se en una gestió poruga i defensiva de la crisi. El PP guanyarà perquè és "l'altre", tot i el poc ganxo del seu candidat, i això jugarà al seu favor, perquè ningú no haurà concebut grans esperances sobre el seu mandat, almenys en els primers anys. El precedent és Portugal, on el govern conservador acaba de confiscar la meitat de la paga extra de Nadal i els inferns no s'han obert. Això al primer ministre Sócrates no li ho haurien perdonat, però si els nous fan el mateix que els d'abans, deu ser que no es podia fer cap altra cosa. O que és culpa de l'herència rebuda. L'error del grec Papandreu, des del punt de vista del seu interès personal, ha estat no fugir quan es va detectar la magnitud de la tragèdia. Ara s'immolarà i després arribaran els mateixos que van falsejar els comptes i ningú no els retraurà les retallades, perquè tots estaran ja conformats pel suposadament inevitable: Grècia està a punt de ser subhastada com si fos una caixa d'estalvis espanyola.

En algun lloc hi ha els que podrien ser els líders polítics espanyols d'una nova era de la qual no en coneixem gairebé res, excepte que haurà de ser diferent. Però aquests joves dirigents s'ho pensaran unes quantes vegades abans de fer el salt a la cosa pública. Quan els carrers bramen contra els polítics en general i els llancen processos d'inquisició, amb foguera inclosa, pels seus "sous milionaris" de cent mil euros anuals, qualsevol jove dirigent preferirà una carrera que el porti a la cúpula d'una entitat financera, on els caps màxims ingressen, aquests sí, diversos milions l'any i a ningú no se li acudeixi retirar la seva llibreta com a mostra d'indignació.

No serà plantejant aquesta mena de cruïlla com captarem els millors perquè ens treguin del mal pas. En el seu lloc tindrem els mediocres o als espavilats, paràsits d'allò públic a l'aguait del benefici privat, que ens seduiran amb proclames patriòtiques i indignacions sàviament dirigides cap a l'accessori. Per sort, encara hi ha joves que creuen en el deure i en el compromís, i poden exercir-los en la política. En les seves mans hi ha el repte de canviar l'esquema, d'acord amb els valors nous d'una societat canviant.