L'humà, a diferència del ruc, no necessita antipares per escurçar el camp de visió. I no ho necessita perquè disposa de rànquings i les llistes que, fet i fotut, són el mateix. En gastronomia les llistes són actualment com les bíblies, i la Michelin és la que més adeptes té. Però és que en gastronomia hi ha llistes per a tot i de tot. Michelin crea o destrueix firmaments però hi ha revistes com Restaurant Magazine que fa l'animalada aquella dels 50 millors restaurants del món i, a sobre, ens ho empassem. La culpa no és ni de Restaurant Magazine ni dels cuiners, sinó de la resta de periodistes i mitjans de comunicació que decideixen -decidim- donar crèdit il·limitat a aquesta bajanada que vés a saber qui vota i, després, qui cuina els resultats dels vots.
Darrere de tot plegat hi ha interessos monumentals i molts diners en joc. Un exemple d'això és The Wine Advocate, que puntua els que considera millors vins del món. La llista del dictador de la crítica mundial dels vins és, segons m'explica gent que en sap, molt elaborada i força professional. Disposa d'una extensa plantilla de col·laboradors i d'una credibilitat inusual. Però aquesta, com les altres llistes anteriorment mencionades, no són diàfanes quant a les regles del joc. Tampoc no es coneixen el seus codis ètics i de conducta.
Parker ha puntuat molt bé aquest any una trentena de vins de l'Empordà. Això deu anys enrere seria una fal·làcia. Aquella DO no feia vins, sinó que majoritàriament fabricava beuratges per ressuscitar els morts. Ara, en canvi, hi ha gent que hi dedica la vida, molta passió i els dinersÉ i amb molt d'esforç potser fins i tot se'n surten. Que Parker els puntuï és bo. Molt bo! Serveix per disparar la comercialització i per donar confiança a un sector que ho necessita.
Això, però, ens torna a parlar dels codis ètics. No és la primera vegada que m'expliquen la història d'un petit celler que, de sobte, comença a rebre peticions de comandes de països de l'estranger. Una setmana d'Holanda, una altra d'AlemanyaÉ i més tard dels Estats Units. El resultat: els propietaris venen en poques setmanes el que no han col·locat durant un any. Passat un mes o dos (quina coincidència!), surt la llista dels millors vins i, curiosament, els d'aquell celler surten puntuats molt bé i per primera vegada. I al cap de mig any o un any, aquelles ampolles es comencen a comercialitzar a través de canals de prestigi però, ai las, amb el preu de venda multiplicat per tres o per quatre. Filtracions, coincidència, especulació? Ho desconec. Únicament puc garantir un relat de fonts sòlides.
