Amesura que s'acosten les eleccions generals (el novembre? el març?), comença a veure's l'estratègia del partit governamental per salvar els mobles: una barreja de mesures efectistes i retòrica demagògica. L'oposició no necessita recórrer a això perquè n'ha tingut prou amb què la crisi es mengés a Zapatero, mentre Rajoy aplicava la consigna del seu assessor, Pedro Arriola, quan li va dir allò de "Mariano, no facis res. Fiqueu-vos al llit fins al 2012".

Així, què fa Alfredo P. Rubalcaba per reactivar la desmotivada base socialista? Doncs prometre 8.000 milions d'euros addicionals per a la sanitat pública autonòmica (tant és si, amb això, empitjora el dèficit i, com a conseqüència, ens massacren "els mercats") o suggerir una imminent supressió del cànon digital (coincidint, curiosament, amb l'arrest de la cúpula de la SGAE, un dels ens més odiats per grups que avalen el 15-M).

Encara que el més curiós ha estat observar com el ja candidat socialista aplica una retòrica "a l'estil Robin Hood" contra una altra de les bèsties negres del 15-M: la banca (curiosament, també coincidint amb la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció contra Emilio Botín, per presumpta evasió fiscal). Ara, Rubalcaba o José Blanco acusen la banca de "donar hipoteques d'alt risc a gent que no podia pagar-les". Però, per què no es deia això el 2005 o 2006, quan tots estaven contents que es construïssin més de 700.000 habitatges anuals i això feia baixar l'atur i acostava el país a la Champions League de les economies mundials? Per què no es diu que, sense aquest crèdit, no s'hauria gaudit dels pròspers anys de la bombolla? Tot sigui per afalagar els sentits de l'indignat i, cada vegada més, empobrit votant.