Com és Suïssa? em pregunten ara que hi visc a 40 quilòmetres de Zuric als Prealps del Zuri Oberland. Mireu, contesto, tenen un 3% d'atur i el franc ha pujat el darrer any d'1,60 a 1,20 l'euro. Per què Suïssa no coneix la crisi? Jo tinc observat que és un país que funciona. Quedes amb la gent i es presenta. Paguen el que demanes. No perds el temps. La meitat de la feina a Catalunya és perseguir inútils, despertar ganduls i escoltar els que diuen que et pagaran. A Suïssa treballes, i vius, molt tranquil.

Josep Pla ho veia així però no li agradava quan hi anà abans de la guerra. El 3 d'octubre de 1942 escriu a Destino en el castellà imposat pel feixisme, però que serveixo aquí en el català que hauria escrit en un país normal: "A Zuric hi ha moltes aigues. L'aigua dóna -a mi concretament- una sensació d'inestabilitat i és per això que Zuric fa la impressió d'una ciutat de gent que va i ve. A les nits solia passejar-me pel barri de les tavernes i en certs moments tenia la sensació de trobar-me en el barri d'un port."

Veure tanta aigua al cor de l'Europa continental, on neixen el Rin i el Roine, porta Josep Pla a l'observació de l'economia de Zuric: "La solidesa de Zuric fa que, situant-nos a la ciutat, oblidem ràpidament Suïssa i el pintoresquisme frigorificat d'aquell país sense microbis. Tot és tan seriós. Aquí estan els Bancs. Entro en un d'ells com qui entra en un museu. Tot i el meu crònic ostracisme econòmic, entro, dic, en un d'ells i sento el mateix estat d'esperit que vaig sentir quan visitava per primer cop la Torre de Londres o el Museu d'Atenes. Tot perfecte. Els empleats, admirablement sindicats, presenten una educació que enamora. Tots demostren tenir uns excel·lents dentistes. Un d'ells m'invita a visitar el soterrani i les cambres acuirassades. Em reservo. Li dic que vindré quan tingui més anys perquè no convé exposar la joventut a espectacles estètics d'una suggestió tan forta."

Josep Pla queda atabalat per l'alt nivell de formació de Zuric: "El gran nombre d'enginyers, cirurgians, oculistes, dentistes que viuen a Zuric -el diploma del politècnic- despersonalitza una mica la vida de la ciutat. Fins les deu de la nit teniu sempre la idea de trobar-vos rodejats de persones importants que ho dissimulen perfectament. Aquí coneixem les persones que saben la quantitat exacta de cabells que ens cauen cada any; el tipus que sap els horaris dels trens més absurds. En aquest món minuciós i polit, complicat a força de ser senzill, d'una petitesa gegantina, jo sempre m'he trobat una mica desplaçat. Zurich, que externament és més una ciutat cosmopolita que helvètica, està en canvi poblada de suissos 100%. Suïssa em fatiga. D'una banda hi ha els Bancs, els salts d'aigua i la impossibilitat de tirar a terra un misto. De l'altra les muntanyes implacables, inaccessibles."

Un país organitzat que funciona i on vius tranquil, de la mida de Catalunya, però que ha sabut mantenir la independència davant països igual de bèsties que Castella -França i Alemanya-. Hitler no va envair Suïssa quan es passejava per la igual d'alpina Àustria. Potser a Catalunya ens cal més seriositat econòmica i menys corrupció política, més complir i més puntualitat. Als meus amics catalans els explico que mai he perdut un tren o ?autobús perquè sempre estan ben coordinats. Cal, però, que jo arribi a l'hora, és clar.