Per accedir a molts llocs de treball s'exigeix "domini de l'anglès parlat i escrit". Ens sembla bé, no és d'aquest requisit del qual volem parlar, sinó de l'error que suposa la creença que un pot arribar a dominar un idioma en comptes de ser dominat per aquest. Amb l'idioma passa el mateix que amb la resta de les creacions humanes: que en aconseguir determinada mida s'independitzen de nosaltres i aconsegueixen que ens posem al seu servei en lloc de seguir al nostre. Ocorre en tots els àmbits de l'existència. L'Estat, que és un dels grans invents de la humanitat, esdevé amb freqüència un monstre que devora els seus creadors. L'antiga Unió Soviètica se'n va anar en orris perquè no hi havia manera de dominar aquella bèstia burocràtica i cruel. El negoci de la construcció, que tanta riquesa va produir durant els passats anys, és també el que ens ha enfonsat. Podríem citar mil esguerros que, havent estat creats per servir-nos, han esdevingut els nostres amos.

La pretensió de dominar un idioma és verdaderament ingènua. No diguem la de dominar-ne quatre o cinc. Però a vegades diem d'algú: domina quatre idiomes. Seria més correcte, o més neutre, assenyalar que els parla. Però com millor els parla, més són aquests que el dominen. Si els nens perpetren tants encerts verbals, es deu precisament al fet que encara no han estat colonitzats per la llengua. El disbarat verbal és una escapada d'aquest domini, per això ens agraden tant els jocs de paraules. D'aquí també l'èxit d'humoristes com els Germans Marx, la gràcia dels quals es basa precisament a assenyalar les contradiccions del llenguatge que parlem (o que ens parla).

La realitat establerta és en gran mesura una creació de la llengua. Hi ha esquerdes per les quals es pot fugir d'aquesta realitat homologada per l'idioma. Però no resulta fàcil. Els escriptors ho sabem perquè ens dediquem a això, a detectar les escletxes de la gramàtica per les quals observar la realitat en pilotes. És excitant, però difícil. La major part de les vegades no aconseguim dir el que volíem, sinó el que la llengua volia que diguéssim. És fantàstic saber idiomes, però no caiguem en la ingenuïtat de creure que els dominem.