El relat diu que la Terra és rodona i l'economia, global i que els diners poden transitar lliurement, cada dia amb les seves nits, a qualsevol part de la Terra, però els terrícoles no. Hi ha nacions i organitzacions supranacionals, es mantenen moltes fronteres encara que desapareguin els aranzels, hi ha acords... i hi ha ?oblits... El relat prossegueix que el paradís del sistema de mercat habita al Nord i allà, en combinació amb la democràcia, es produeix un clima temperat, grat, amable, ideal per habitar, una mica més inestable als països perifèrics.
Fora d'aquesta franja, falla el mercat -per una dràstica diferència entre els béns disponibles i la necessitat d'aquests- o falla el sistema polític sense democràcia. Hi ha algunes excepcions. És cada vegada més notable la de la Xina, que es convertirà en la primera potència econòmica sense llibertat política i, probablement, gràcies a aquesta carència. Ara, la Xina, propietària de tant deute, adverteix el nord temperat que ha de fer canvis en el sistema econòmic, farta de sentir que li diguin que cal fer canvis en el sistema polític. Se'ls escaparà el riure quan siguin massacres els tiananmens econòmics del nord temperat.
En aquest clima global, es produeixen fenòmens migratoris. Als països àrids els més joves fugen del clima polític i econòmic cap a aquesta franja humida i temperada de mercat i democràcia. A vegades arriben vius, a vegades es guanyen la vida al lloc al qual arriben.
El relat acaba al paradís. També el territori: no hi ha més enllà. És normal que s'acudeixi al quilòmetre zero del paradís per pensar un altre relat quan al paradís no tens feina -com passa a Espanya- o habitatge (Israel), quan la formació no et lliura de la misèria (Portugal), quan et treuen qualsevol matalàs (Grècia) o només et deixen el terra (Londres).
