El 19 de juliol va morir Carles Sentís, persona molt vinculada amb la població de Calella de Palafrugell.
La seva vida ha estat excepcional, singular, única: vuitanta anys d'exercici de l'ofici de periodista li van permetre esdevenir testimoni d'excepció de la vida catalana, europea i mundial del segle XX -i part del XXI-, de la qual no sols va viure en directe alguns dels episodis més importants, sinó que va conèixer molts dels protagonistes principals.
La seva relació amb Calella també va ser extraordinària. La va descobrir a començaments dels anys trenta. Ens ho explicava amb aquestes paraules en una entrevista per a la revista Es Còdol: "Fou el 1934, quan vaig anar a passar un parell de setmanes a casa del meu parent Matas, notari de la Bisbal. Un cop firmada la darrera escriptura, agafàvem el cotxe i anàvem a banyar-nos a alguna de les platges dels voltants. Com que era el mes d'octubre, pràcticament eren buides. Ens vàrem aficionar a anar a Calella de Palafrugell".
Anys més tard va adquirir una casa a fi de passar-hi temporades. El nostre litoral ha canviat molt de llavors ençà. Seguí de prop el tipus de creixement i transformació existents, que sempre volgué harmònics i sostenibles. L'any 1935, en un article al diari L'Instant, ja apuntava la necessitat d'ordenar el territori de la Costa Brava a fi que disposés de llocs per edificar en forma de poblats -algunes cases aïllades distanciades entre si- i altres serveis, com parcs naturals, no construïts.
Sentís va estimar profundament Calella: les voltes, les cales, la mar... i la seva gent. De 1975 a 1987 en fou el president de l'Associació de Veïns i Amics. En el llibre Reviure la Costa Brava, hi apareixen articles que va dedicar a la població i als seus habitants, molts dels quals va conèixer i tractar. Des de fa pocs mesos hi ha un mirador que porta el seu nom. I l'edició de la Cantada d'Havaneres d'enguany es va dedicar a ell, al músic Càstor Pérez i a l'AVAC.
L'any 2007, en un article sobre el Dr. Josep Trueta, Sentís escrivia el següent: "S'ha dit que moltes persones eminents pateixen dues morts: la física, pròpiament dita, i l'oblit en què cauen passats pocs anys de la seva defunció, però també hi ha molts exemples de pervivència".
El record de l'insigne periodista, n'estem segurs, perviurà dins de la memòria del país -els seus articles porten vernís de perennitat- i, en particular, de Calella de Palafrugell: el seu petit gran univers.
