Cartes

Rafel Ferrer i Cornellà. Figueres.

Només vull fer una breu anàlisi del resultat de l'habitual pallassada estiuenca de la policia local de Roses, els Mossos i els manters. Tot i jugant a casa i sense furgonetes antiavalots, motos, pistoles ni porres i només amb un sac a l'esquena, els manters us han guanyat per golejada. Han estat millors en velocitat, verticalitat, constància i efectivitat. Enguany ha estat l'any que més hores han parat, fins i tot han muntat un servei d'intendència. Però no us desmoralitzeu, eh? Ànims! Si aquest hivern canvieu d'entrenador, feu algun fitxatge, us prepareu bé físicament i estudieu la tàctica, el proper any millorareu, cosa que dubto molt.

Visc a Salt

Anna Serra Canaleta. salt.

Cada dia d'agost, coincidint amb una tradició religiosa de la majoria d'immigrants que hi ha a Salt, cap allà a quarts de dotze de la nit, de cop i volta se sent un gran escàndol de crits de mainada que deuen sortir del seu lloc d'oració. Van sols, sense cap adult. Criden, es barallen, perquè els seus jocs tot sovint inclouen baralles, donen puntades a llaunes, tiren pedres, donen cops als gronxadorsÉ

Diumenge es van dedicar a trencar branques d'arbres. Tota l'esplanada va quedar plena de fulles d'arbres i de branquillons i un dels arbres va quedar realment malmès, amb una de les branques principals totalment arrencada i penjant cap a terra. I no se t'acudeixi renyar-los o cridar-los l'atenció perquè t'increpen i et poden arribar a tirar pedres. Seria bo que a aquesta mainada, els seus pares (que gaudeixen dels mateixos drets, o més, que els autòctons) els ensenyessin que a part de drets també hi ha deures, com ara tenir una mica de civisme i respectar el dret al descans dels veïns, respectar el mobiliari urbà, els arbres, els cotxes aparcats, fer un bon ús de les papereresÉ

Els veïns d'aquesta zona estem farts de sorolls i escàndols a qualsevol hora del dia o de la nit. Estem farts de brossa llençada al terra d'una plaça que serveix per fumar marihuana, beure alcohol, pixar al terra, etc. Estic parlant de la plaça Canigó i voltants.

Multes a contra rellotge

JÉSSICA MARTíNEZ GARCíA. FORNELLS DE LA SELVA.

Sortim de dinar a les 16.27 de l'Alqueria, un bon restaurant situat a la plaça Catalunya pendents del rellotge, atès que tenim el cotxe aparcat en zona de càrrega i descàrrega i a les 16.30 passem del temps màxim permès. Veiem un policia municipal de lluny a les 16.30 i comencem a córrer. Portem el cotxet amb la nostra petita i les rodes també comencen a girar amb més celeritat. El meu marit s'avança corrents per evitar que la grua carregui el cotxe. Són les 16.32, tenim una multa i no hi ha cap altre vehicle aparcat a la zona groga. No fem nosa a cap vehicle comercial perquè és agost i no hi ha tant moviment pel centre. Però el policia fa cas omís a les nostres raons. Ell té raó, ens hem passat del temps permès. Passen dos minuts i la multa puja a 200 euros. Sentim impotència pel fet de pensar que en lloc de donar un bon servei als ciutadans, l'objectiu és simplement recaptatori.

Tenim professionals o màquines que apliquen el reglament sense sentit comú? Hem oblidat quina és la nostra funció?

La posidònia

de cala Montgó

Carles Font Planella. Cala Montgó.

El fort temporal que tothom recorda de Sant Esteve del 2008 va arrasar la posidònia oceànica de cala Montgó. La va escapçar i fins i tot, la va fer retrocedir uns 50 metres ofegant-la amb la sorra de la platja.

Avui, és formosa i de la més llarga del litoral. El que va fer el temporal poc ho podrien fer milers d'embarcacions amb el seu fondeig. Almenys, fins ara no ho han aconseguit.

Els que encara tenim alguna cosa de pagesos, sabem que quan llaures el camp, oxigenes l'espai de la planta perquè creixin amb més força; potser és el que ha passat a Montgó.

Sens dubte el fondeig estacional ?descontrolat l'hem d'evitar, però a l'estiu, amb boies adequades com a cala Montgó i el fons de la cala amb sorra, podrits (roques grans i esquerdes), fan un port natural per fondejar sense malmetre el fons fins desaparèixer la posidònia de, per exemple, cala Montgó.