05 de setembre de 2011
05.09.2011

Cartes

05.09.2011 | 10:00

Tres dies esperant un quiròfan
Teresa Riera Santús. girona.
El proppassat dijous 1 de setembre la meva mare, Angelina Santús, de 87 anys, va ingressar a l'Hospital Trueta de Girona amb el fèmur trencat. Eren pels volts de les 16h. Indignada, escric aquesta carta el diumenge al matí quan la meva mare fa pràcticament setanta hores que espera un quiròfan. Sorpresa, tristor, indignacióÉ quina resposta reben persones com l'Angelina després d'una vida de treball i de complir sempre amb les seves obligacions?

Rumors cars
Christophe Lee Ferrer. girona
L'economia em commou. Fa ja setmanes que cada migdia segueixo els telenotícies, amb especial atenció a la secció d'economia. Llegeixo també articles, blocs, he mirat algun documental... i encara que em considero un ignorant en aquest tema, hi ha un punt en comú, en?tre d'altres, que apareix sempre que es tracta tal ciència. Rumors... De veritat que l'economia mundial es mou per un aspecte tan subjectiu? Em fascina. A tot arreu veig aquesta paraula, i encara que sóc conscient que la borsa es mou per molts altres factors, cal dir que un aspecte fonamental per a la pujada i baixada de la borsa són els rumors de compravenda d'accions, rumors de rescat als països, rumors de rescat als bancs, rumors del col·lapse d'algunes empreses, rumors, rumors, rumors. I és que com pot funcionar un sistema econòmic que fluctua d'aquesta manera? De cap manera les coses poden anar bé, alguna cosa ha de canviar.

En desacord amb Jaume Rocabert
FREDERIC GÓMEZ PARDO. Vicepresident del Banc dels Aliments de Girona.
Voldria manifestar el meu desacord amb l'article de Jaume Rocabert del divendres passat, en el qual critica el viatge del Papa a la JMJ. Diu que Jesús no va instituir el Papat, ni el sacerdoci. En l'Evangeli està molt clar que funda la seva Església sobre la roca de Pere (Mateu 16,18), i en diversos llocs dels Fets dels Apòstols es veu com aquests instituïen bisbes i preveres imposant-los les mans. També afirma que no va fundar cap religió; segons sembla l'Esperit Sant (en el qual no sé si creu el senyor Rocabert) ha estat de vacances durant més de 2000 anys, i inspira ara unes veritats a l'Església Plural que estan en contra de la doctrina de més de trenta concilis ecumènics, inclosos els de Trento, Vaticà I, i per descomptat Vaticà II, del que no em consta que desautoritzés en res a cap dels anteriors.
Critica el cost multimilionari del viatge del Papa dient que és una despesa supèrflua allunyada de l'essència del missatge de Jesús d'atendre els pobres i els que sofreixen; no crec que sigui tan supèrflua si ha generat uns ingressos de més de cent milions d'euros, i el que és més important, ha enfortit en la fe més de milió i mig de joves, dels quals més de cinc mil, l'endemà, van manifestar la seva disposició de lliurar-se a Déu en el sacerdoci, la vida religiosa o altres formes de compromís cristià. I són tots aquests els que després s'ocuparan d'atendre els pobres i marginats a través d'innombrables institucions religioses i ONG que a tot el món -també a Uganda, Kenya i Somàlia- realitzen aquesta tasca. Dono fe que, només a Girona, de les 1.200 tones de menjar que va repartir l'any passat el Banc d'Aliments a més de 140 entitats benèfiques, el 80% d'aquesta quantitat va arribar a les persones necessitades a través d'institucions de l'Església Catòlica, que van des de Càritas a les Germanetes dels Pobres, passant per les monges de la Caritat o les que es dediquen a atendre els malalts de SIDA.
Per cert, m'agradaria saber què és el que fa, referent a això, l'Església Plural; a més, és clar, de criticar el Papa i l'Església Catòlica.

Impostos i justícia social redistributiva
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Un cop més a l'Estat espanyol, i també a casa nostra per manca d'un autogovern com cal, es tornen a equivocar i a aplicar una política erràtica sobre els impostos, que són, sobretot, una eina que ha de per?metre la redistribució de la riquesa per cohesionar una societat moderna. A Catalunya per man??ca de sobirania i d'idees clares i a l'Estat espanyol per culpa d'un bipartidisme reduccionista i maldestre, es continua pensant que la sortida de la crisi va lligada a una concepció ideo?lògica reaccionària, de destruc?ció de la justícia social, i de continuar mantenint el protagonisme de l'economia espe?culativa per sobre de la productiva.
En aquests moments crítics calen mesures d'austeritat; però aplicades amb el màxim de justícia social redistributiva. Un exemple d'això el tenim en l'Estat francès; malgrat el centralisme banal i el jacobinisme rampant del model parisenc, els nostres veïns del Nord, amb un govern de centre-dreta, posaran en marxa tres mesures amb molt de sentit comú, que aquí farien falta : 1/. Un impost a les grans fortunes de debò. 2/. L'augment dels impostos especials de l'alcohol i el tabac. 3/. L'augment de les taxes a les plusvàlues immobiliàries i, principalment, a les segones residències. Senyors polítics de casa nostra: comenceu a posar fil a l'agulla en matèria d'impostos, perquè, ara i aquí, anem molt malament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook