Més que retallades estem davant d'amputacions com les que perpetraven els vells metges de campanya incapaços d'abordar la gangrena amb bisturí perquè ni tan sols treien la bota de la cama per netejar la sang per poder diagnosticar l'abast de la ferida.

El Govern està fent les amputacions pressupostàries amb xerrac i amb uns nivells d'improvisació i desconeixement del seu negociat que espanta moltíssim. Això fa que ara mateix existeixi el risc, no ja del col·lapse de la societat del benestar, sinó de subsistència de molta gent i famílies senceres. Els arquitectes de les retallades estan descontrolats. Són com una banda de ximpanzés embogits abaixant les palanques del taulell de control d'un reactor nuclear. Mentre CiU és incapaç d'ordenar les finances públiques sense destruir el sistema (potser no hi ha remei), PSC, ERC i IC no poden fer ni dir gaire res perquè no tenen autoritat moral perquè una part important de la ciutadania els culpa de la catàstrofe. Desconec les proporcions però la catàstrofe és responsabilitat de tots: CiU, PSC, ERC i IC. Són igual de culpables d'haver creat una estructura pública catalana inspirada en Las Vegas i una societat de vides hiperprotegides. Els governs del presidents Pujol, Maragall i Montilla van edificar una Catalunya protuberant.

Ara el Govern del president Mas intenta amputar les protuberàncies, però durant la complexa operació se li està escapant la serra i talla nassos, braços, cames i òrgans vitals. Retalla sobre la marxa sense conèixer amb profunditat la immensitat d'allò que gestiona -o que hauria de gestionar-. L'estat financer de la Generalitat és espantós però el de la gent és pitjor. Per això cal mesurar molt bé què cal preservar.

Les xarxes socials han anat plenes aquesta setmana de propostes dels ciutadans per retallar. Cap d'aquestes passaven per la sanitat. Parlaven de tancar o aprimar consells comarcals, diputacions, la corporació catalana de mitjans de comunicació, pavellons deserts de pobles deserts, propostes culturals minoritàries de ciutat, escons parlamentaris, escandalosos sous públics, legions d'assessors inútils, tiquets restaurant dels funcionaris, fons d'acció social, caps de serveis inoperants, directors territorials de res, personal interí de les agències catalanes...

Amputar amb la bota posada no permet veure si hi ha gangrena. Cal retirar-la, netejar la sang, diagnosticar i mirar si es pot curar. Les amputacions destrossen vides... i en aquest cas un país.