La decisió del jutge de l'Audiència de Girona d'anul·lar el deute del contractant d'una hipoteca d'un pis embargat a Salt, podria ser un canvi en la política immobiliària? O en la nostra mentalitat? Fins ara, la dació en pagament era la reivindicació estrella del col·lectiu dels indignats, i de molta gent que considera que les condicions actuals de les hipoteques són draconianes en època de crisi.
El trimestre passat els desnonaments van ser 16.000 a tot l'Estat: es calcula que el 2% de la població d'Espanya es troba afectada per aquest problema. Però la tendència, i el fet d'una doble taxació del preu de la vivenda: primer, en el moment de realitzar la hipoteca; i una segona quan el pis és embargat, la qual cosa beneficia els bancs i caixes. A qui ara, com a ciutadans i a través de l'Estat, estem recapitalitzant amb fortes injeccions econòmiques; i a qui retorna la propietat, i se li ha de pagar el deute establert a la subhasta. Part de la generació actual corre el perill de perdre el dret a començar de nou: un preu que no ens podem permetre.
No hem aconseguit que el lloguer de vivenda protegida s'implanti amb força. Ni que el lloguer es vegi com una opció tan atractiva com la compra. Entre tots, hem contribuït a una bombolla que, de mica en mica, s'afebleix. De mica en mica, entenem la frase que el murri de Josep Pla aplicava a la seva vida. En visitar Nova York, enlluernat com tothom davant el prodigi de construccions i lluminàries que dominen la capital del món, es va preguntar: i això qui ho paga? Tots; ciutadans i ?administració, aprenem el preu i el cost de les nostres decisions.
