Aquest any 2011, centenari del naixement de Santiago Sobrequés i Vidal, Girona ha tingut ocasió de recordar un il·lustre fill d'aquesta ciutat. Historiadors, exalumnes, companys de treball, periodistes i escriptors, tothom ha aportat col·laboracions doctes i sentides per a construir memòria entranyable que ha fet pensar en el vell desig de Publi Terenci: "He de fer que sempre et recordis d'aquest lloc, d'aquest dia i d'aquesta persona". Aquests darrers mesos li han dedicat sengles taules rodones l'Institut Jaume Vicens Vives i l'associació Amics de la Unesco de Girona, hi ha hagut suplements especials a les publicacions, com el butlletí "Metastasi", i quantitat d'articles dispersos. Una informació així exhaustiva satisfà el desig de solidesa i conservació dels records d'un passat immediat.
El senyor Sobrequés queda noblement marcat com un eminent professor, historiador i investigador, reconegut i elogiat per mestres i per deixebles. Una personalitat, la seva, que honora un país.
Ara m'agradaria destacar una actuació determinada de Santiago Sobrequés que pot haver quedat eclipsada pel gruix de serveis professionals, acadèmics i científics. Vull referir-me concretament als anys que ell va assumir la presidència del GEiEG. Era l'any 1960 i aquesta entitat ja tenia uns milers de socis amb una activitat intensa i diversa. Al president li corresponia la gestió pròpia d'una entitat molt representativa, molt gironina, com és el GEiEG des de l'any 1919; anava amb el càrrec la feixugosa assistència a recepcions i actes oficials, molt abundants en aquella època; eren nombroses les activitats esportives de l'entitat a les quals el president no es podia negar; i en aquest quadre complicat, que el president havia de compaginar amb la seva ocupació professional, el senyor Sobrequés va afegir-hi una agenda especial : ell va crear uns cicles de conferències culturals, que es donaven a la primavera, i varen fer època a Girona atorgant un singular prestigi al GEiEG organitzador; aquells anys varen passar per la tribuna conferenciants recordats com Josep Pla, Francesc Puig, Jaume Vicens Vives, Modest Prats, Josep Bordas, Francesc Bacquelaine, i d'altres. A la Girona del 1960 les conferències del GEiEG varen representar un molt notable avenç de ciutadania.
Aquí volia fer arribar la meva reflexió: el compromís cívic del senyor Sobrequés. A més de l'esmentat servei concret, ell prenia part activa en d'altres actuacions relacionades amb les necessitats culturals del moment, com eren les oportunitats de fundar i obrir institucions o establiments que calia realitzar, a tenor de les circums?tàncies, al panorama de Girona. Ell tenia una disponibilitat generosa, tot i que les ocupacions del professor i del científic li haurien pogut servir de llicència per tancar-se a l'aula o als arxius. Però ell va baixar a l'arena de la cultura popular, a l'aire lliure que calia donar a les associacions, va acostar-se al poble ras i curt amb la càlida aportació de treball i temps personal.
Actualment, massa sovint les cúpules superiors de la nostra societat cultural poden caure en el perill de creure's que són una torre de marfil, distant i enfeinada, només, en concedir títols a les noves generacions. El blasme té -ja no cal dir-ho- honroses execepcions. Però la ciutat de tocar el riu necessita idees, projectes, presències, suports, categories intel·lectuals per nodrir i donar prestància a les nombroses iniciatives que omplen agendes i horaris de la joiosa oferta d'activitats de la ciutat educadora. El senyor Sobrequés esdevé un magnífic exemple de compromís cívic i alhora testimoni eloqüent d'una època que no era pas precisament un camí de roses.
