Totes les enquestes coincideixen que el 20-N la majoria dels espanyols votaran el PP, molts d'ells com a rebuig per la inoperància del president Zapatero a l'hora d'encarar i resoldre molts dels problemes que ha viscut Espanya. Unes perspectives que podien permetre a Mariano Rajoy anunciar ja algunes de les línies programàtiques del seu futur govern. Sobretot, si tenim present que, en quasi vuit anys com a cap de l'oposició, la seva única aportació política ha estat la negació sistemàtica de tot el que ha fet Zapatero, sense plantejar mai cap idea constructiva. "I tu, més", responia Zapatero. Això, contínuament, fins i tot quan alguns d'aquests problemes exigien la col·laboració real entre totes les forces polítiques.
I ara, quan el PP es veu ja governant i convoca a Màlaga una "convenció programàtica" del partit, Rajoy, en lloc d'enumerar finalment propostes concretes de govern, diu coses com: "Me comprometo a decir la verdad, aunque a veces la verdad sea incómoda de contar"; "me comprometo a explicar lo que voy a hacer, y hacerlo"; "me comprometo a gobernar desde el diálogo (...), a ser razonable"; "me comprometo a trabajar por la concordia entre españoles". Però ni una sola paraula sobre com resoldre el greu problema de l'atur, la crisi econòmica o qualsevol altra de les qüestions que angoixen els espanyols. No obstant, el mal major no és aquest, sinó la immaduresa democràtica que demostraran gran nombre d'espanyols (i catalans!), en lliurar un vot a cegues, sense saber què farà un senyor amb un taló en blanc a les mans, sense cap responsabilitat pel que faci, perquè ell, en realitat, només s'ha compromès a fer volar coloms. El "caudillisme" segueix viu.
