Gerard Quintana és un mite per a diverses generacions de catalans. No s'han d'oblidar els seus orígens gironins i com en els moments de més èxit del seu grup, la Girona grisa i mediocre es va transformar en una ciutat de color i de modernitat, i també en un referent musical del rock català. "Entre Blanes i Cadaqués..." cantava el vocalista de Sopa de Cabra, i els gironins i després tots els catalans vam corejar les seves cançons. Quan els Sopa van voler fer el salt a la música en castellà van rebre un doble castanyot: el del mercat espanyol, que els va ignorar, i el del seu públic, que es va sentir traït. Després el grup es va reconciliar amb el seu públic, però tinc la impressió que no se l'hi va perdonar del tot fins a la seva reaparició després de molts anys de dissolució. L'èxit dels últims concerts i la seva reconversió a l'independentisme -amb la posada en escena del seu penediment públic per no haver-ho estat abans al més pur estil dels evangelistes blancs nord-americans- és el que explica l'escàndol per l'ús del castellà amb la seva dona i amb els seus fills vist al programa El convidat, de l'Albert Om. D'opinions n'hi ha hagut de tots els colors, és clar. Deixeu-me que doni la meva.
Un amic molt catalanista em deia que la situació ideal quant a l'ús de la llengua és que cadascú parlés sempre el seu idioma matern. Jo sempre li contestava que no sabia sumar ni restar perquè si així ho féssim aquí el català seria minoritari per una simple qüestió demogràfica, ja que la presència de castellanoparlants és més potent que la de catalanoparlants. La clau de la supervivència del català com a llengua dominant a Catalunya passa no només pel seu ús entre els catalanoparlants, sinó perquè una part -tant de bo majoritària- dels pares castellanoparlants utilitzin com a llengua familiar el català i així la transmetin als seus fills. I és el que lentament està passant. D'altra banda, els que tenim experiència docent sabem com és de complicat l'ús normalitzat del català en escoles i instituts en zones de predomini del castellà. Els llibres de text són en català, les classes es fan teòricament en català però molts professors cauen fàcilment en l'ús del castellà quan els seus alumnes utilitzen aquest idioma. Sovint al·lucino veient que alumnes que han estudiat en català les etapes infantil, primària i secundària obligatòria, i fins i tot el batxillerat, s'expressen en primera instància -i si "cola, cola"- en castellà. Els resistents actius són minoria, és veritat, però ja no tant els que voldrien expressar-se en castellà però la pressió del context no els ho permet... fins que es dirigeixen als seus companys i amics durant la classe, entre elles, al pati o abans i després d'estar al centre educatiu. La presència del castellà es ben viva als nostres centres digui el que digui el Pla de Normalització Lingüística del centre, la Llei d'Educació , la Llei de Normalització Lingüística o l'Estatut d'Autonomia.
En aquest context sí que és significatiu el que facin els líders d'opinió catalans. Que una persona bilingüe com en Gerard Quintana parli en castellà als seus fills entra dintre de les llibertats individuals a les quals tothom aspira, però les persones públiques que viuen dels ingressos que els proporcionen la seva popularitat, tenen responsabilitats socials i, en qualsevol cas, estan exposades al judici públic. I si no que no convidin a les càmeres de televisió a entrar a la seva vida privada, què carai!
Gerard, alguns castellanoparlants, amb gran esforç, hem adoptat el català com a llengua pròpia en l'àmbit professional, públic i familiar. Tan difícil és per a un gironí independentista de llengua materna catalana parlar català als seus fills?
