No tinc cap dubte que Steve Jobs ha estat l'home més important de la meva vida, en aquests últims lustres. Les seves obres m'acompanyen nit i dia, i suposo que així seguirà essent fins que la mort em separi de l'última versió de l'iPhone. Ni tan sols Marcel Proust havia estat tan de temps al meu costat, i gràcies a Jobs el porto ara sempre amb mi, emmagatzemat a l'iPad, a punt per a qualsevol emergència.

A Nova York acaben d'estrenar una peça teatral molt crítica amb el d'Apple, els elogis no venen. A Jobs el veig més protagonitzant una gran òpera contemporània, amb els sons emblemàtics de les aplicacions dels seus invents. Wagner reitera els seus temes a L'anell del Nibelung, on els personatges compten amb la seva solfa particular que els anuncia o els subratlla. Jobs apareixeria en aquesta peça líricotecnològica embolcallat pels senyals acústics del MSN, del WhatsApp, de l'Skype, del Grindr, dels milers d'alarmes i sons de tantes i tantes aplicacions que es poden adquirir, gratis o pagant, en el seu App Store. Jobs ha simplificat i complexitzat a la vegada la nostra vida.

Va aconseguir que portéssim tota la discoteca a la butxaca, amb els iPods. I ens va posar el món al palmell de la mà amb l'iPhone i l'iPad, estalviant-nos el destorb d'haver de viatjar. El turisme és la plaga més significativa de la contemporaneïtat, el primer contaminador global, el gran repartidor dels nostres detritus i escombraries per tots els racons del planeta. Amb els invents de Jobs es fa menys imprescindible desplaçar-se enlloc perquè portem l'orbs als jeans. Gràcies a ell, també, millons de persones practiquen molt més sexe que abans: n'hi ha prou de descarregar-se una dotzena d'aquestes Apps dedicades a contactar uns cossos amb els altres. La pràctica sexual incideix en la bona salut ciutadana, segons els científics, la qual cosa representa també un estalvi per a la sanitat pública dels ?països, un altre actiu de Steve Jobs.

Ignoro si Jobs va utilitzar o no males arts en la seva tremenda ascensió, com explica una pel·lícula que va fer l'inventor de Facebook, i tant és. Picasso era un cabró i ens encanta la seva obra. O ens encanta perquè és caríssima, no ho sé. I el suec Bergman era un tipus més aviat ?menyspreable i ens segueixen seduint les seves pel·lícules. Un avantpassat directíssim de Jobs és el primat de 2001, l'odissea de Kubrick, un altre visionari, que fa volar l'os pels aires, un enorme salt tecnològic en la història de la humanitat.

D'aquí a uns milers de milions d'anys, el dit índex de la mà dreta haurà experimentat una evolució singular, independent de la resta, convertit potser en un dur cartílag de tant tocar la pantalla, per culpa de la tecnologia digital de Jobs.

No és descartable que els investigadors diguin un dia que tanta ona i tant wi-fi solt resulta letal per al cervell. Tampoc el tabac estava estigmatitzat fa només unes dècades, i mirin on hem anat a parar. Lustres enrere viatjàvem, en transports col·lectius, embolicats en volutes de fum, pròpies o alienes.

Avui ens traslladem amb l'AVE assetjats per mòbils que no deixen de sonar i pels wi-fi de targeta dels portàtils. És clar que d'aquest horror polifònic no en té la culpa Jobs, i sí la mala educació del personal, encara que és probable que la bellesa dels seus objectes inciti més a usar-los.

Vivint addictivament amb els artefactes de Steve Jobs, crec també que l'esperit humà, sempre àvid de novetats, reclamarà en el futur oasis de pau i silenci, llocs sense cobertura, inaccesibles per al wi-fi. La tecnologia és un bon amant que facilita la nostra vida, al temps que la complica multiplicant els índexs del desig, però també dels bons amants cal descansar de tant en tant, si volem que ho segueixin sent una temporada més.

Desconnectar de Jobs, encara que només sigui per uns minuts, per unes hores, el temps necessari per replegar-nos assossegadament sobre nosaltres mateixos i comprovar que encara seguim aquí, per després tornar a reprendre la nostra vida amb Steve. I el mateix que ara llegim "Espai lliure de fum" en els espais públics, en el futur hi haurà cartells que posin "Espai lliure de noves tecnologies". Després de Jesucrist, Jobs és el mort menys mort, el mort més viu, de la història de la humanitat.