Els mamífers humans -diu el meu amic l'ase ronyós i savi- han decidit que la pràctica democràtica és el menys pervers dels sistemes amb què pot ser governada la cosa pública. Els mamífers humans es disposen a dirigir-se a les urnes i a exercir el seu dret democràtic: a dipositar el seu vot lliurement. Un dret que els mamífers humans han conquerit a força de sang, suor i plors. Aquell que s'absté d'exercir aquest dret és perquè no accepta el joc democràtic i se'n situa al marge o perquè n'està desencantat i ha perdut la capacitat d'entusiasme per un sistema que considera ineficaç.
Però aquesta és -afegeix el meu amic-, la qüestió de fons: si el mamífer humà ha estat capaç de crear un sistema de govern d'inqüestionable validesa, per què el perverteix i el contamina, alhora que fa que perdi la credibilitat? Una vegada més, el problema de sempre: la intel·ligència dirigida a l'enviliment i a la corrupció de les grans conquestes humanes. No teniu remei.
L'ase ahir es va despertar amb ganes de brega. Potser, perquè era el dia que dedicam a la reflexió. Tancada la campanya electoral, es veia obligat a contribuir amb el seu raonament lògic a la meva formació política. Aquestes dues paraules "formació política" em descontrolen. D'al·lot en vaig estudiar hores i nits. També en deien "Formación del Espíritu Nacional", un conglomerat de principis feixistes units a la mitologia creada pel franquisme. Així mateix vaig tenir una mica de sort: em va tocar un professor que no hi creia, que es veia d'una hora lluny que era allà per veure què en podia treure. I en treia per viure. Però els seus alumnes ens adonàvem ben aviat que no creia res del que predicava. I això ens va salvar. És millor el professor que no creu en res del que conta i explica a les seves classes? No podria dir-ho. Però la intuïció que teníem d'aquella farsa ens era benèfica.
El meu amic s'havia despertat amb ganes de brega. Aquests dies de pluja i vent li han ventilat el cap i tots els dies aniria a una manifestació. El nou capitalisme salvatge -diu- s'ha inventat la crisi econòmica per apropiar-se dels diners dels fons europeus. I dels diners que es recapten amb els retalls. Què et pensaves? Avui és un dia per a la meditació. Ni les receptes de la socialdemocràcia podrem salvar: més igualtat, més inversions públiques dirigides als serveis sanitaris, a l'escola, a l'habitatge, més solidaritat -ara és un temps en què cadascú mira per a ell, o potser tots els temps han estat iguals-, més treball per a tots. Més treball. Em fa mal veure la gent jove sense feina i disposada a dedicar la il·lusió i l'energia a un treball digne, capaç d'acumular formació, decidida a esforçar-se per posar dempeus la vida. Em fa mal veure que imposen una immigració contínua per fer pressió a la baixa sobre els salaris, alhora que dinamiten la unitat cultural de les velles nacions.
He pensat en les paraules del meu amic. Divendres vaig anar al campus. En un tauló d'anuncis vaig veure un cartell que posava: "Rebel·la't". I he pensat: Sí, rebel·la't, rebel·la't? Però no et rebel·lis sol.
