Mentre el sector privat s'ha vist obligat a aplicar el catàleg de reformes per adaptar-se als nous temps d'austeritat, el sector públic, més enllà de reduccions salarials als funcionaris o de retallades de serveis als ciutadans, manté la mateixa estructura d'abans de la crisi. No s'ha reformat res. Continua el mateix nombre d'administracions, les duplicitats o triplicitats de competències, els organismes inútils, els assessors que treballen pels partits polítics i cobren de les institucions, etcètera. Tot exactament igual. A part de la proposta de Rubalcaba, sense massa insistència, de suprimir les Diputacions, cap programa electoral preveu reformes per simplificar o reduir les administracions públiques. ¿Com és possible que ningú hagi plantejat, encara que només sigui per obrir un debat, la desaparició del Senat, una institució absolutament prescindible? Tots proclamen que ens volen treure de la crisi, però sense cap concreció, sense entrar en detalls, sense tocar res de la maquinària políticoadministrativa. Tot allò innecessari que es gasta en el sector públic es resta per dinamitzar un sector privat que, al seu torn, és el que ha de mantenir tota la maquinària pública.
