Cartes

joan enric carreras mercader. bellcaire d´empordà.

Benvolgut Sr. Boix, he llegit la seva carta o fórmula màgica per sortir de la crisi, amb una pujada fictícia del 15% del sou per invertir-lo en l´empresa, etc. etc… Naturalment s´ha oblidat de pensar que aquest 15% del sou més el corresponent 45% sobre la S. S. i etcètera, tot, ha de repercutir en el producte de les empreses. Si ara ja no podem vendre, vostè anirà a comprar als llocs que segueixin la seva fórmula i que tinguin els pre un 25% més elevats?…

Miri Sr. Boix, el que vostè bonament ens vol dir, és crear un capital que no existeix… Ho entén?… No torni a fer la bombolla d´anar apujant els pisos, ja veu com ha acabat això, però el felicito, perquè almenys ha buscat una fórmula per sortir d´una crisi. Gràcies pel seu interès, però el problema real és que precisament el diner teòricament circulant tampoc existeix en la seva totalitat. Ho entén? I per això tothom està endeutat i com que no em podem imprimir més de diners, doncs per això ens en falten, miri, els nostres governants gasten el doble del que ingressen… ja està dit tot. El final no cal que li expliqui jo el que passarà, una encaixada i com tots, a aguantar el xàfec…

La quantitat per damunt de la qualitat

clara peraferrer stela. girona.

El mes de novembre ja s´ha acabat i amb ell, el NaNoWriMo, és a dir, el «Mes Nacional d´Escriure Novel·les» (de l´anglès National Novel Writing Month). NaNoWriMo no és més que una iniciativa boja que pretén que aspirants a autors escriguin 50.000 paraules (aproximadament unes 150 pàgines) en un mes.

L´inventor, Chris Baty, va crear NaNoWriMo quan es va adonar que mai seria prou savi com per escriure el llibre perfecte d´una tirada, i també que no es pot reescriure sense haver escrit abans, encara que sigui el pitjor esborrany de tots els temps. NaNoWriMo es presenta, doncs, com una carta blanca per abandonar-se a l´impuls literari i fer callar el crític intern. Es tracta d´escriure, només d´escriure, del tema que es vulgui i com es vulgui. Simplement es tracta d´arribar a les 50.000 paraules abans de les 12 de la nit del 30 de novembre. Per a qui li pugui interessar de cara l´any que ve, qualsevol és lliure de participar-hi sigui d´on sigui, de fet, a Barcelona hi ha una comunitat de NaNoers prou important. Només cal ambició, estar disposat a superar les pròpies pors i quantitats industrials de cafè per mantenir-se despert.

Estic indignat i sóc jove per estar-ho!

fabià ortega pascual. llambilles.

La meva opinió sobre els polítics és horrible. No hi ha dret! Estem farts de les retallades, el que hauríen de fer és ajudar les petites i mitjanes empreses en comptes de retallar, ah i tot s´ha de dir, la pregunta que es fa tothom és per què no es retallen ells el seu sou? A més, el més indignant encara, és que estiguem governats sota una constitució redactada el mil nou-cents setanta-vuit. Hauríem de fer una nova constitució que canviés les coses, seria un bon començament. Esperem que amb el PP les coses vagin millor perquè si no estem arruïnats, crec que sortirem de l´euro i tot. Corrupte és la meva definició de polític. Hem de sortir al carrer i fer manifestacions per que les coses s´arreglin. Tots junts som la força.

En la meva opinió, tots junts podem fer realitat el somni de viure en un estat lliure de corrupció i segur.

Crida als quatre vents!

Eva macau i candela. barcelona.

He viscut l´experiència de tenir molt greu la meva mare per una malaltia cardíaca. Per sort, però, jo sóc una de les persones que encara vaig ser a temps d´arribar amb ella a l´hospital per poder-la operar abans de les retallades i amputacions de recursos i mitjans. L´operació va resultar un èxit gràcies a l´excel·lència professional i humana que caracteritza el col·lectiu de professionals de l´Hospital de la Vall d´Hebron de Barcelona, persones que ens han acompanyat amb una immillorable dedicació al llarg del procés que ha representat la intervenció. És per això que estic enormement agraïda a l´equip que forma part d´aquest col·lectiu, especialment, als metges i infermeres de Cardiologia, de Cirurgia Cardíaca i de la Unitat de Cures Intensives Postoperatòries de Cirurgia Cardíaca de l´hospital. Tanmateix, aquest agraïment no seria tal si no dono suport a les reivindicacions que fa dies que el personal sanitari crida als quatre vents: és del tot inacceptable que serveis imprescindibles per garantir un dret universal com és l´atenció a la salut es vegin afectats per les retallades del Govern de la Generalitat. Com els ciutadans podem entendre que un col·lectiu que genera exigències professionals i de solidaritat humana envers als altres, ara, es trobi en conflicte per poder realitzar la seva excel·lent i tan valuosa tasca? Deixo la pregunta en l´aire, en els quatre vents, no sense fer arribar a aquest col·lectiu la meva immensa gratitud, estimació i suport com a ciutadana de Catalunya