S´han de mantenir els privilegis dels polítics?
francesc buixeda cabré. santa pau.
Llegint cada dia les diferents notícies que es produeixen i fent-nos ressò de la greu situació econòmica del nostre país, no puc menys que reflexionar i dir com em sento cada cop que llegeixo incongruències i manca de solidaritat política.
El que succeeix és que, guanyin els uns o els altres, tots es van situant i no en tenen prou de gaudir dels privilegis que dret a llei els correspon com a expresidents, exdiputats o exsenadors, sinó que precisen més ingressos (sense cap tipus d´incompatibilitat), per exemple: el Sr. Aznar fitxat per Endesa, el Sr. González per Gas Natural, i darrerament el Sr. Montilla, expresident de la Generalitat, també ha estat designat senador pel PSC. Què li estaran preparant per a l´actual president del Govern en funcions, Sr. Zapatero? A més dels privilegis legalment establerts, d´aquí a pocs dies ho sabrem.
A tall d´informació, els expresidents de la Generalitat de Catalunya cobren més de 9.600 € mensuals durant els quatre anys següents a deixar el càrrec, i 7.200 € al mes de paga vitalícia, tot això a més de les despeses de manteniment de despatx, vehicles, seguretat, etc... Us sembla que és una situació solidària enfront de la resta de personal funcionari i el laboral de les empreses privades, que com a màxim poden arribar a percebre uns 2.400 € (pensió màxima de la Seguretat Social), després de tota la seva vida laboral (com a mínim actualment 15 anys)? Han baixat els sous dels funcionaris i congelat les pensions, quina solidaritat!
En fi, una manca total de solidaritat i voluntat d´esmenar-se envers a deixar de gastar el que no es té, despreocupant-se de la situació que estem (quasi 5.000.000 d´aturats, un 25% dels quals ja no percep cap tipus d´ajut).
Museu del turisme massiu de Lloret de Mar
albert vinyals ros. lloret de mar.
Lloret de Mar és una població singular que viu immersa en una lluita constant contra la seva identitat. Autoritats i associacions, amb bona fe, s´esforcen a recuperar tradicions d´una vila que va haver d´imposar-se a les circumstàncies: anant a ultramar, plantant vinyes, fent taps de suro, tirant l´art, o venent-se al turisme massiu. La vila del pescador i el pagès ja no existeix, ni tornarà. El Lloret actual és un dels pobles pioners en la introducció del turisme massiu internacional i això el fa únic. N´és pioner i se´n segueix lucrant, tot i voler-ho dissimular amb termes com vila esportiva o turisme familiar i crec que ja és hora d´acceptar aquesta singularitat.
Portem 60 anys vivint, però queixant-nos dels mateixos mals. Només cal revisar 20 anys de turisme a la Costa Brava d´Esteve Fàbregas (Selecta, 1970). Una població amb un creixement imparable, on al seu cens hi han figurat 124 nacionalitats (2004); esdevé un espai multicultural, on fa molts anys que s´ha après a coexistir.
Així, per definir la identitat lloretenca, hem d´entendre els últims 50 anys de turisme internacional: passar de vendre barrets de cordovès al barret mexicà, l´especulació urbanística, els làsers del Hollywood, el bungee jumping, «xupitos» a 1 €, «la piel quemada», els hostals familiars, els hotels «all included», tovalloles als balcons, els aldarulls, en Palanca, torrons a l´estiu, o les samarretes d´«I love Lloret».
Aquest és el Lloret que molts hem viscut i el que proposo museïtzar. El museu del turisme massiu pot mostrar-nos els encerts i errors, servir de model per a ciutats que ara s´endinsen en aquesta pràctica, donar a conèixer als turistes la realitat d´on s´allotgen i fins i tot per a alguns, la possibilitat d´enterrar en vida aquesta realitat tan incòmoda.
Família reial, reial família
Josep m. roura coll. girona.
Deixant clar que em cauen bé el Rei i la Reina (són els Reis que necessitem els espanyols, un «pixa-brava» ell i una dona molt culta ella), el Rei ha hagut de fer moltes vegades d´apagafocs en l´àmbit internacional a causa de les tonteries dels governs de torn.
Penso que fan bé la seva feina (són apreciats arreu del món; per alguna cosa serà). Per si no n´hi hagués prou, sabem el que ens costen, sigui poc o sigui molt, això és discutible, no com els polítics, que ningú sap el que realment ens costen.
Ara bé, penso que han fallat amb la implicació de la família. Ells molt bé, l´hereu i dona molt bé, però res més. Els altres no haurien de tenir cap lloc institucional i és una llàstima ja que els tercers fan molt de mal a la monarquia.
