Té gaire sentit el procediment que s'ha seguit pel fer el judici d'aquesta setmana a l'Audiència de Girona? Em refereixo al cas de l'assassí múltiple Pere Puig, que des d'un primer moment va reconèixer els fets i que, a més a més, el van enxampar amb l'escopeta fumejant i amb una multitud de gent com a testimoni.
No qüestiono el judici (només faltaria!), sinó el tipus de judici. Cal reflexionar, i molt, sobre si té gaire sentit fer-lo amb un jurat popular que genera despeses immenses i importants pèrdues de temps. No es tracta de qüestionar-ho des de la justícia, que es limita a aplicar les lleis que li dicta el legislatiu. És el legislatiu que hauria de fer un debat molt profund sobre aquest i molts altres aspectes del sistema de jurat popular, que no aporta gaire res a les garanties de justícia, no contribueix a la millora de la societat, ni a fer que la majoria de ciutadans se sentin més implicats amb la justícia. Els jutges són qui estan preparats per construir veredictes i dictar sentències. Són els qui saben de lleis. I si s'equivoquen, hi ha instàncies superiors per recórrer.
Judicis com els de Pere Puig converteixen la justícia en una caricatura del que hauria de ser. L'assassí d'Olot és assassí des del primer i fins a l'últim dia del judici. Ahir mateix va acabar amb unes paraules del paleta assassí demanant perdó a les famílies. Això vol dir que el jurat fonamentalment decideix si Pere Puig va actuar fredament i de forma planificada i determina el nivell del curtcircuit mental perquè el jutge el condemni a més o menys anys de presó. Un nivell d'anàlisi que, amb tots els respectes del món, seria més fàcil, ràpid i barat (i crec que amb més garanties) que el fes un tribunal professional.
