Cartes al director

Lleonard Garcia i Solà. Veí de Santa Eugènia. (Girona)

Si fins ara la dificultat de trobar-hi aparcament sovintejava l´escàndol; ara, és una autèntica aberració. Sembla una alegre pràctica habitual que cada obra efectuada al barri vagi acompanyada de la desaparició d´un bon nombre d´aparcaments.

Als voltants del Centre Cívic i de la Marfà ja no en queda cap. Igualment, en el cas del pavelló esportiu: un desmesurat espai desaprofitat.

Hi ha un greuge comparatiu a l´hora d´establir preferències en fer-ne de nous; com a l´entorn dels Maristes i rodalies, la qual cosa engrandeix encara més les diferències amb la resta del barri.

Si un ajuntament és bo per donar llicències de construcció a dojo, també ho ha de ser per habilitar més aparcaments.

No es tracta de qüestionar la necessitat de satisfer la demanda cultural del barri, sinó de les prioritats pel que fa al temps dels veïns. I la primera prioritat, la que afecta tothom, és la del temps de cadascú; i aquesta opció, la del menys consum i menys fums, és la que està greument alterada per una irresponsable i hostil manca d´aparcaments.

Tanmateix, la responsabilitat d´aquesta situació correspon a l´anterior equip municipal. Paradoxalment, per part d´aquells garlaires que han volgut basar la seva acció a accentuar el vessant més social del seu quefer institucional.

A la plaça del Vi s´hi va fer treure el fanal lleig del davant. Trobarà alguna solució a la lletja manca d´aparcaments d´aquest barri l´actual equip municipal del Sr. Puigdemont?

Evitarem el ball de bastons?

Màrius Viella. (La Bisbal d´Empordà)

Esperem que el seny tingui més força que el greu enuig que els ciutadans d´arreu hem de suportar per la desmesurada especulació, per part del capitalisme internacional, manipulat per tres potències mundials, per intentar controlar a la resta de la humanitat.

Quan en plena facultat de coneixement psíquic personal, s´ha d´aguantar tota aquesta espoliació de drets, que les mateixes lleis que els humans han imposat, i que el poder no respecta, hom té la sensació d´haver aterrat en una altra galàxia, en la qual la lluita per les llibertats no havia existit mai, i en què la submissió al poder, era cosa obligada.

En aquest nostre Estat espanyol, que els poderosos varen voler incloure en la seva llista, com a membres europeus, tenim una mala peça al teler, i que les diferents ideologies polítiques i les identitàries, ens fan discriminatoris i egoistes, fins al punt d´diar-nos, quan no hi ha cap raó ni fonament lògic per dividir la societat treballadora.

Jo no sé de qui és la culpa, de ben segur que de ningú i possiblement de tothom; però que el poder s´entesti a donar protagonisme als mercats, és una retòrica de difícil concepció per part dels neòfits, que només ens concedeixen el dret de pagar.

Es pot parlar de justícia? Es interpretada igual per tots els jutges i juristes? Parlem de corrupció i corruptes? Sabrem mai la veritat de tot el que tenim sobre les taules dels jutjats? Parlem de drets i de benestar? Aconseguirem algun dia, que tothom mengi tres cops al dia, com ho fan els poderosos?

Figueres al «The New York Times»

Andreu Moreno. (Girona)

Aquesta setmana passada Figueres sortia ni més ni menys que al The New York Times i ho feia en un article il·lustrat amb una imatge de la ja famosa presó de Figueres, convertida en un autèntic monument al malbaratament i a la mala gestió. La Generalitat de Catalunya va voler construir una presó de dimensions faraòniques amb 17 edificis i 300.000 metres quadrats. L´enorme construcció està feta però és buida i sense cap mena d´utilitat, després d´haver constatat ara que no hi ha tants presos per ocupar-la com es va pensar. Això sí, encara que estigui tancada i no serveixi per res s´ha de pagar fins a l´any 2040 quantitats multimilionàries pel seu manteniment i a la constructora. Per descomptat, cap càrrec de la Generalitat ha dimitit per tot aquest desgavell. Només faltaria!

Com a gironí, sento senzillament vergonya que sortim a la premsa del món per aquest tipus de notícies que ens deixen a l´alçada del terra.