U n govern fluix, que divaga, que llença idees sense consensuar-les i que quan s'adona del mullader que ha aixecat, intenta rectificar. Això és el que tenim i aquesta és la radiografia del que està passant amb la implantació de la taxa turística. Mentre els empresaris del sector demanen diàleg i els responsables polítics els responen que no es preocupin, que ja se'n parlarà, els que elaboren el pressupost hi inclouen el polèmic tribut. I l'executiu de Mas realment esperava que els propietaris dels negocis turístics li donarien suport? Pensar-ho és d'il·lusos. Després, en veure el rebuig quasi generalitzat, vénen les amenaces. O taxa o Ryanair, se'ls va dir en una altra reunió. D'això se'n diu tenir mà esquerra. Malgrat el "contundent" argument del Govern, les posicions no es van flexibilitzar i l'oposició a la taxa continuava. Fins que la directora de Turisme no ha tingut altre remei que plantejar-se la mesura; estudiar les propostes dels afectats i obrir-se a d'altres possibilitats (diferents a la del pensament únic inicial). O sigui, que ara farà allò que hauria d'haver fet al principi i, mentrestant, s'ha perdut un munt de temps. Com sempre.
