Al meu estany hi ha uns vint peixos que ignoren quan puja o baixa en el seu medi la mortalitat. No saben res d'ells mateixos, però mantenen l'equilibri biològic a ratlla. La relació entre la vida i la mort en aquest microcosmos és la de dos vasos comunicants: sempre tenen el mateix nivell. Contribueix a aquest equilibri una tortuga de 30 o 40 anys a la qual agraden els peixos nounats més que a un carnívor l'anyell de llet. Si no els agrada la imatge dels vasos comunicants, poden utilitzar la dels llibres de comptabilitat, on el Deure i l'Haver han de quadrar a risc que l'empresa, aquest microcosmos tan semblant a un estany, se'n vagi al carall.

Els animals, dèiem, no en tenen ni idea de física ni de números, però porten els seus comptes al dia. Nosaltres, que hem inventat les dues disciplines, no aconseguim equilibrar els nivells ni sanejar els comptes. Ara mateix, que acaba de descendir l'esperança de vida, hauria d'haver augmentat la natalitat. Però cadascuna va pel seu lloc, com si no pertanyessin al mateix ecosistema. Queda el consol que neix encara més gent de la que mor, encara que no es deu a una planificació conscient ni inconscient, es deu a la casualitat. Tota la vida lluitant contra els embats de l'atzar i no fem una altra cosa que provocar-los. Estem plens d' un coneixement que no aconseguim col·locar al servei del sentit.

Més exemples de la nostra incompetència enfront de l'habilitat dels ?estanys? Les declaracions del ministre d'Economia, Luis de Guindos, i del d'Hisenda, Cristóbal Montoro, haurien de mantenir una harmonia semblant a la dels vasos comunicants o a la del Deure i l'Haver, però no ho aconsegueixen. Aquí tenim la vicepresidenta Sáenz de Santamaría un dia sí i un altre també corregint els nivells del que diu l'un i desdiu l'altre perquè el muntatge aguanti. Per no parlar dels bancs, els actius tòxics dels quals (de moment ocults) ocupen un espai excessiu a l'Haver. En tot cas, hi ha una comptabilitat que està per damunt dels nostres coneixements com jo estic per damunt dels peixos del meu estany, la bomba del qual he de revisar de tant en tant perquè no els falti l'oxigen.