FUMÈRRIES

es-te fúmer! Què hi veiem al cor dels grans centres cosmopolites d'aquesta civilitzada Europa. Són gangues del postmodernisme. A Barcelona sembla una rabiosa moda. Barraques no gens estètiques ocupen en aquests moments l'anomenat mobiliari urbà, al costat dels bancs modernistes i dels jardins per a infants. Al costat dels aparcament de motos, bicicletes i automòbils. Sense comptar els quioscs i paradetes. Al cor de Barcelona, ben poca llibertat resta al sofert vianant, que, perdut en la selva asfàltica, juga constatment a fer la ziga-zaga, constrenyit per unes limitacions urbanes en les quals domina únicament una llei: la llei del més fort.

D'aquell projecte de parada de fira tancat amb vidres plastificats, escalfat amb estufes d'alt voltatge que vomita glops de fum, quin nom hi posarem? Fumadors? (es pot confondre amb els que fumen); fumaderus? (en el castalà que està de moda), o en el gal·licisme fumoirs? No! Ja veureu com en una mini pantalla raconera acaba dominant el càustic Smoking Room que ja s'ha generalitzat en els "espais de fum" dels aeroports.

I consti que, personalment, no sóc antifumador. I fins us confessaré que molt de tant a tant m'agrada degustar un havà. Degustar-lo plaentment a casa; mai al carrer. Perquè per a mi, tota la vida, fumar ha significat el que cantava la Sarita Montiel en el vell cuplé: "un plaer". Com pot ser-ho la bona taula de Nadal; o el tonificant bany d'un dia d'estiu asolellat: o paladejar un bon viÉ

I tanmateix, no creieu que els edils s'haurien de replantejar seriosament aquesta "solució" de les barraques urbanes permanents per als qui tenen el fumar, no com un plaer, sinó com una necessitat?