Els darrers mesos del Girona FC han estat esperpèntics. No tinc el gust de conèixer el senyor Delgado i segur que en aquest projecte hi ha deixat molts diners. En el món del futbol, no conec gaire gent que hagi sortit per la porta gran o que tan sols hi hagi fet les paus. Ans al contrari, més d'un directiu s'hi ha arruïnat. Tots els clubs de Primera i Segona Divisió -llevat del Reial Madrid, Barça i possiblement l'Athletic de Bilbao- pateixen moltes dificultats i els números vermells dominen els seus comptes. Hem pogut veure recentment com desapareixien entitats històriques de les competicions de Segona B en no poder fer front als pagaments i a Segona A uns quants es mantenen gràcies als ajuts de les administracions públiques.
El cas del Girona FC és un bon cúmul de despropòsits en els quals no ha existit la implicació de les forces vives de la ciutat. Delgado -com a propietari únic de l'entitat- es va envoltar d'un consell d'administració format per assalariats, parents, amics i coneguts, que l'acompanyaven pensant que això del Girona podria ser un negoci. Si bé els inicis foren esperançadors, amb tècnics i jugadors de casa i una campanya per sumar socis interessant, el pas del temps va anar diluint un projecte en què el màxim accionista del club va desaparèixer misteriosament més d'un any, atès que segons la premsa tenia -i sembla que continua tenint- problemes amb la justícia.
Des del setembre, les errades han estat contínues. Acomiadaments de futbolistes locals, del secretari tècnic, de l'entrenador, dels executius, etc. I arribada de persones alienes al futbol de casa nostra, mentre a l'estadi cada jornada hi havia més seients buits. Desànim, desconcertÉ que es conjuguen en mals resultats i amb l'equip amb un peu i mig a la Segona "B". I és envoltat d'aquest ambient que el senyor Delgado diu que es ven el Girona per un euro quan feia pocs dies i al costat del lletrat senyor Monguilod, el dia de la seva aparició evangelical, comentava que no tenia res a veure amb la propietat del club. Tot plegat un joc de despropòsits en què es parla que hi ha fins a disset possibles compradors, la qual cosa no es creu ningú amb un mínim de seny. Ni es pot creure ningú allò que es manifesta: el Girona es troba totalment sanejat. Prou ja de prendre el pèl a la gent. El senyor Delgado ha perdut molts diners i en el seu moment va impedir la desaparició del club, i tot això cal valorar-ho. Però caldria que fes una última gestió en favor del futbol gironí: intentar salvar la categoria i fer una crida al teixit social gironí per garantir la continuïtat del Girona FC. L'Ajuntament i la Diputació caldria que hi diguessin la seva i busquessin fórmules perquè Delgado tingués una sortida digna i a la vegada afavorís l'objectiu final, que no desaparegui una entitat que avui va més enllà de l'àmbit esportiu.
