L'onada de fred siberià d'aquests dies "ha trencat rècords de temperatura mínima a diverses poblacions de Catalunya". La matinada de dissabte a diumenge va ser la més freda a comarques de l'interior i també al prelitoral -Alt i Baix Empordà i Selva-.

Fins i tot la neu i el fred estan contribuint a la sensació, ben certa per cert, d'estar vivint una de les etapes més gèlides dels últims temps, del país en general i dels ciutadans en particular. Les conseqüències brutals de la poc anunciada crisi quan tocava fer-ho ens estan deixant més gèlids que la neu, la freda tramuntana, que campa per on vol i quan vol, i el fred humit que ens malmet els ossos amb molts mals presagis. Bé, més que presagis és la pura i dura realitat que ens envolta i que ens fa témer una situació encara més esfereïdora que la present. Per posar-ne exemples, segons fonts d'aquest mateix diari de dissabte passat: "L'any 2011 la compra d'habitatges ha caigut en un 13 per cent a les comarques gironines, i farien falta gairebé cinc anys sense producció d'habitatge nou per absorbir tot l'estoc". I seguim. La mala gestió dels bancs, per dir-ho suaument, que ens ha portat a una economia ruïnosa i a una precarietat altament preocupant. Una mala gestió, unes operacions dubtoses, fosques, sempre contra els més febles, sense pietat. No n'han tinguda mai. Un abús de poder contra tots nosaltres, que paguem les hipoteques, les factures, els rebuts, els "imprevisibles", les assegurances, els impostos municipals, la compra del supermercat, la benzina... I no parlem dels joves, dels qui formen part del que s'està anomenant la "generació perduda": la fuga de cervells a la recerca del seu futur, d'un futur que valgui la pena i que estigui a l'alçada de l'esforç i sacrifici que han hagut de fer ells i les seves famílies. El meu fill és un d'aquests "gironins al món" que ha escollit la millor opció que tenia: marxar fora. En aquests moments, becat per fer el doctorat en una de les universitats més prestigioses d'Europa, després d'haver estat uns quants mesos a Xangai per realitzar el projecte de final de carrera (UPC). És veritat que el fet de viatjar i l'enriquiment que comporta conèixer i conviure amb altres cultures no té preu. Però també ho és que, tenint en compte la situació en què es troba el país, és molt difícil que puguin tornar.

A part del fred, hem tingut una setmana d'allò més gèlida en altres aspectes: la inhabilitació del jutge que s'ha atrevit a tocar l'intocable, tot i les raonables consideracions fetes per la premsa estrangera més destacada i diversa. En aquest sentit, ?seguim vivim d'esquena al món perquè hem pogut comprovar, una altra vegada, que després de l'anomenada "transició" segueixen manant, el que se'n diu manar, els de sempre. I ja ens faltava només la reforma laboral, que en opinió dels sindicats majoritaris: "La reforma és un desmantellament progressiu del dret al treball. No es justifica ni pel context, ni per les formes ni pels objectius". S'ha obert la veda. Estem tornant perillosament enrere. Ho veiem i ho sentim des de la més gran preocupació i impotència.

Dissabte passat al vespre, però, malgrat el fred al cos i a l'ànima, em vaig poder consolar una mica al Teatre de Salt. El mateix del que he escrit però en altres claus: 30/40, Livingstone. Irreverent. Provocador. Càustic. Irònic. Crític. Lúcid. Profundament humà.