El projecte Eurovegas està vivint unes setmanes molt calentes. La visita del magnat dels casinos Sheldon Adelson al Palau de la Generalitat (on va ser rebut per dos consellers i el president Artur Mas) va disparar tots els posicionaments, a favor i en contra, de partits polítics, representants municipals, sindicats i patronals. No sembla gens clar que finalment l'entorn de Barcelona sigui el lloc triat pel multimilionari americà per fer la seva rèplica europea de la ciutat del joc, ja que Madrid, segons ha admès el mateix Artur Mas, parteix amb avantatge. Amb tot, la polèmica està servida, perquè el Govern català està posant tota la carn a la graella perquè finalment sigui Catalunya el destí d'un projecte empresarial que té el seu principal aval en els números gegantins que l'acompanyen: una inversió de 17.000 milions d'euros i uns 200.000 llocs de treball, entre directes i indirectes. Xifres molt llamineres en els temps de crisi que vivim. Amb tot, el debat servit ho és sobre el model de desenvolupament que suposaria l'aterratge d'un macroprojecte d'oci, vinculat al joc i el turisme. Des de l'inici de la crisi, el convenciment entre els experts i la classe política ha estat que només una indústria renovada i consolidada com a motor del creixement seria la porta de futur de Catalunya. Un model basat en la innovació i en la capacitat exportadora. Eurovegas, en aquest context, representa just el contrari d'aquest plantejament que els últims anys han alimentat les polítiques per sortir del sot econòmic. Des de la Generalitat, es defensa que la capacitat d'aquest projecte d'atraure turisme de qualitat seria enorme, i que el creixement industrial i el turístic són plenament compatibles. Aquest punt de vista, compartit per la patronal, és rebatut pels partits de l'oposició d'esquerres i pels sindicats, que li retreuen l'impacte mediambiental, el seu model d'ocupació i la llibertat legislativa que reclama. Tots els arguments són vàlids i lícits, però la mirada de conjunt ha de tenir perspectiva de futur. La gana d'avui no ha de fer prendre decisions apressades, que poden posar en dubte un projecte de creixement i desenvolupament que hauria de donar fruits a llarg termini.
