Ara que es parla molt de la felicitat, cal tenir present que viure amb conflictes ens fa infeliços i la incertesa del resultat encara més. La felicitat ha estat objecte de recerca i de tractament en el pensament de la humanitat i en les polítiques dels que ens governen. Com ser feliç? Com aconseguir la satisfacció dels ciutadans?

Darrerament m'he assabentat que s'han recuperat i creat indicadors objectius i subjectius per mesurar la felicitat de les persones, ja que hi ha l'evidència empírica que demostra que els individus poden i volen valorar el seu nivell de felicitat. Fins i tot el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per mitjà de l'Institut d'Anàlisi Econòmica, investiga la relació que s'estableix entre l'economia i la felicitat, ja que estudiar-ho permet entendre les preferències dels individus i el seu comportament, però també avaluar els efectes de les polítiques i el grau de satisfacció dels ciutadans i del país en general.

Tot i que hem assolit índexs molts alts de benestar econòmic i social, els indicadors objectius i subjectius indiquen que hi ha coses que es fan infeliços, com per exemple la incertesa, l'atur, etc.

En una societat com la nostra on tot canvia ràpidament i que res del que hem conegut es manté, només el conflicte sembla l'única coordenada estable que permet entendre i explicar el funcionament de la societat. En aquest context, la nostra capacitat i dels que ens envolten, individual i col·lectivament, de resoldre els conflictes ens dóna més oportunitats, objectivament i subjectiva, d'assolir nivells més alts de seguretat i de felicitat, i de retruc de creixement econòmic, ja que evitem l'aparició de conflictes innecessaris i som més eficients en la seva gestió.

Subjectivament, quan resolem un conflicte de forma positiva, escoltant i parlant amb l'altre persona i acordant una solució, ens alliberem d'una carrega psicològica emocional que ens pesava i no ens deixava concentrar-nos en la resta de coses del dia a dia, afectant el nostre comportament i la relació habituals amb els que ens envolten. Si es treballa bé, el procés de reconciliació ens fa créixer com a persona i a través del perdó, espiritualment.

De forma objectiva, arribar a una solució on totes dues persones o grups estan satisfets, representa a curt termini l'eliminació dels costos directes i continus de l'enfrontament, però també uns beneficis immediats derivats de la visió positiva dels altres cap nosaltres i de les nostres capacitats. Sabent gestionar conflictes haurem esdevingut d'entrada un agent productor de felicitat. A llarg termini, si procedim a reflexionar sobre les causes del conflicte i del procés que hem seguit per assolir la solució, obtindrem un aprenentatge per al futur de com abordar els conflictes i orientar-lo cap a la seva resolució. Així, ens haurem convertit en un promotor estable de la felicitat.

Mentre que en el passat s'ha cregut que només unes persones estaven capacitades per resoldre conflictes, avui hem descobert que tothom amb uns coneixements bàsics -tenir una actitud positiva, detectar els interessos i les necessitats de les persones enfrontades, fer aflorar i analitzar les causes de la confrontació, dialogar amb el suposat adversari, crear un clima de confiança, fomentar la creativitat i buscar l'ajuda de persones de l'entorn-, pot trobar i construir solucions eficaces, eficients, satisfactòries i durables als conflictes.

No hi ha millor indicador objectiu i subjectiu de felicitat que aquell que mostra com les persones, individual i col·lectivament, són capaces de resoldre satisfactòriament els conflictes i crear una esfera de convivència i seguretat.