La crisi, essent dolenta, s'agreuja dia a dia pels residus atòmics que produeix. La crisi comença a ser un efecte col·lateral d'ella mateixa, ja que a més de deixar-nos sense un duro, ha instal·lat entre nosaltres una metàstasi de mentides clares i de veritats confuses per les quals un s'obre pas a base de cops de matxet dialèctics, com si caminés per la selva. Quan Rajoy, per exemple, diu que no és partidari, personalment parlant, de fer pagar per les receptes, posin-se a tremolar. Per cert que alguns polítics continuen anomenant la mesura "tiquet moderador sanitari". Un paio que diu tiquet moderador sanitari a un impost del qual diu que és una taxa o a una taxa de la qual s'afirma que és un impost, hauria de ser rellevat immediatament del seu càrrec i entrar ja en una llista negra de persones incapacitades per fer política, és a dir, per dedicar-se als assumptes públics. Un paio que quan et cobra un euro suplementari pel xarop per a la tos t'explica que aquest euro serveix per moderar les teves ganes de medicaments, et pot clavar una punyalada en qualsevol moment, i a traïció. Aquest paio, el paio al qual se li va ocórrer aquest eufemisme, és un perill públic perquè el que t'està dient és que no has d'abusar de les receptes quan les receptes les proporciona el metge, t'està dient un disbarat. Aquest paio és un mentider, en fi, un mentider que vendria una moto feta malbé al seu pare.
De manera que vostè prengui's sense culpa les tres cullerades de xarop al dia, sobretot perquè no se les ha prescrit vostè, sinó el seu metge, que se suposa que sap el que fa. La crisi és també una crisi del xarop per a la tos, de la vacuna per al nen, de la pastilla per a la tensió de l'avi. La crisi ha esdevingut una crisi de les coses petites o aparentment petites i aquí és on comença el desastre nuclear, on comencen les dificultats respiratòries, com quan els dictadors suprimeixen la llibertat en nom de la llibertat o com quan se'ns pica pel nostre bé. La cosa pública s'ha omplert d'assotadors, de mentiders, de publicistes encarregats de buscar expressions com l'assenyalada més amunt per dir el que no és, per falsificar la realitat. Montoro, per cert, ha assegurat que no tornarà a apujar els impostos. Mal assumpte.
