M'agrada el Mercat del Lleó, a Girona. En sóc un fan. Ja des de petit, la mare m'alliçonà en el mercadeig i en com fer una bona tria dels productes que s'hi troben. Com a assidu client del mercat, diria que hi ha un bon equilibri pel que fa a productes, i hi ha un alt nivell de qualitat. Les parades de fora complementen les de dins i ofereixen, sovint, productes de temporada vinguts de les hortes del voltant. Sovint m'he aturat a parlar amb els venedors del mercat, sense fer distincions si són a fora o a dins. Molts m'han explicat com això els dóna vida. I, a l'hivern, a mi em costa entendre aquesta passió per parar els cabassos i la cadira de balca quan el termòmetre cau bastants graus per sota el zero i cal atiar brases per escalfar-se els peus, o amb mantes cal cobrir les verdures per evitar-ne la congelació. És cert que els marxants de fora ho han tingut pitjor en aquests darrers mesos a causa d'unes obres que no acabo d'entendre i que es fan eternes, embrutant un paisatge urbanístic tan nostre.
Ara diuen que ho volen "regular". Jo no acabo d'entendre d'on han sortit les queixes i els possibles conflictes d'interès. Com a client, sempre havia percebut una bona entesa i no hi he vist mai cap competència deslleial. Jo no sé com té les quotes de la Seguretat Social aquell bon home que em ven els tomàquets de sucar i que em confessava que, amb la jubilació, no arriba als cinc-cents euros mensuals. Entenc que les petites tertúlies del mercat li són font de vida i que dels productes que ven se'n pot treure una propina que no li va gens malament. Què cal regular? Per quina raó cal regular?
Tal vegada, i no ho vull posar en dubte, tenen raó aquells qui vetllen pel benestar a la nostra ciutat. Però, en aquest cas, em qüestiono si aquest és el primer problema que cal regular a la nostra ciutat. Jo diria que, posats a "regular" i a posar ordre en aquesta Girona que volem que emocioni, caldria començar per les bicicletes. Algun dia tindrem un disgust. Sovint veig com els usuaris de les bicicletes, tot i anar per la carretera, es passen els semàfors en vermell de manera absolutament impune. O prenen els carrers en direcció prohibida, esquivant els cotxes que els vénen per davant. Qualsevol dia podem tenir un disgust com l'accident que hi ha hagut a Vilafant. No sé quin sant ens ha lliurat als gironins, fins ara, de no tenir cap desgràcia als nostres carrers.
Goso opinar, senyors de la Casa de la Vila, que abans de "regular" els marxants del mercat del Lleó intentin posar ordre en les normes de circulació que han de tenir en compte els usuaris de les bicicletes. Entenc que no ho tenen fàcil... Entenc que això del mercat és més senzill. Però entenguin que hi ha d'haver prioritats.
