Quan alguna cosa no es té clara o no es vol dir amb claredat, és freqüent sentir una definició en negatiu, que diu el que no s'és. En la propaganda s'usa molt. No som com els altres. Ja, però, com ets? Diferent dels altres. Encara que funciona, és molt imprecís: cal definir molt el que no s'és per arribar a fer la silueta completa del que s'és. El que surt no sol ser tan diferent del conegut.
Ara estem en una fase en la qual no sabem definir gaire bé i ni tan sols ens ajuda la rosa dels vents per nomenar aquest estat. No hi ha acord sobre els punts cardinals en els quals trobar un referent. Per a alguns estem desorientats, per a altres descol·locats. No tenim salaris ni horaris de treballadors xinesos ni productivitat ni austeritat d'empleats alemanys, dues coses que se'ns reclamen des de la patronal espanyola i des de la política europea. D'acord, no som xinesos ni alemanys. Què som? No som Grècia ni Portugal, a dies fins i tot no som Itàlia.
Sí que hi havia acord respecte al que ens causa aquesta indefinició, aquesta desorientació. Era la crisi econòmica. En realitat la crisi era la successió de crisis, primer financera, després la de l'economia real, més la creditícia, hipotecària i de confiança dels mercats. Hi havia crisis de sobres per definir la situació que ens des?col??lo?ca però va el secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba i diu, en frase boníssima, que "no és la crisi, que és la dreta". Fa poc més de mig any, quan Rubalcaba era ministre, repetia contínuament: "No és el govern espanyol, és la crisi mundial". Era la resposta als populars que els assenyalaven com el problema per haver negat el problema, la crisi, i per ser negats per a la solució: "No és la crisi, és l'esquerra".
Així que no serà tan important si es dirà "copagament" o "repagament", si el volen aplicar o no, fins i tot si n'hi haurà al nord o a l'orient d'Espanya, per desorientar-nos encara més, sinó a quant ascendirà. Serà més d'un euro la recepta o menys de 20 anar a urgències?
