Informar amb objectivitat és una manera de contribuir a la millora de la societat, és una manera de fer prendre consciència de determinats fets i situacions que habitualment passen desapercebuts per a la majoria de les persones. Massa sovint, la persona concreta es troba a la intempèrie sola i desorientada davant la maquinària de les institucions, la burocràcia i el poder. I això inclou també la burocràcia judicial i el funcionament dels tribunals. La teoria és una i la pràctica n'és una altra. "Del dicho al hecho hay un trecho".

Efectivament, la justícia, com a servei públic essencial, hauria de funcionar amb les màximes garanties d'imparcialitat, objectivitat, eficiència i celeritat, però els seus responsables sempre troben mil excuses i circumstàncies que justifiquen els retards, la lentitud... Els ciutadans, o justiciables, són els que pateixen les conseqüències d'un funcionament judicial lent i no sempre just, per la dependència excessiva de les formalitats, que s'idolatren fins a l'extrem de ser més importants que la mateixa veritat o realitat, i no precisament a benefici dels justiciables.

Un exemple, que es pot multiplicar per desenes i desenes: treballador autònom a qui a principis d'octubre de 2011 els serveis mèdics de la sanitat pública li proposen la tramitació d'una invalidesa per unes greus limitacions que fan inviable que pugui continuar la seva activitat. Fets tots els tràmits administratius, l'INSS decideix la no declaració d'invalidesa i l'extinció automàtica de l'abonament de les prestacions d'incapacitat temporal. Aquest treballador ha hagut de tancar el seu taller i continua abonant les cotitzacions d'autònom per un import mensual superior a 500 euros. Buscant solució al seu problema formula demanda judicial a principis de gener de 2012. El jutjat social li notifica que el seu judici ha quedat fixat pel 30 d'abril de 2013. Ell no treballa i continua cotitzant, no rep cap prestació i els únics ingressos familiars eren els que ell guanyava amb el seu treball. No sap què fer i no entén com es pot tardar tant a resoldre un problema com aquest. I es pregunta sobre el que ha de fer per sobreviure fins al 30 d'abril de 2013, quan ja s'hagi polit els pocs estalvis que guardava per quan s'hagués jubilat. Des de novembre del 2011, en què l'INSS ja no li abona res, fins al 30 d'abril de 2013, hauran transcorregut 16 mesos.

Podem quedar indiferents davant de situacions com aquestes? Es pot parlar de justícia? La societat i els responsables judicials i els legisladors poden contemplar insensibles aquests drames? No podem restar en silenci davant d'aquestes situacions. I no es tracta de buscar culpables, el que ens ha de moure a tots els que podem fer alguna cosa és buscar solucions. No podem deixar abandonades aquestes persones. Si la justícia fos àgil, ràpida i eficient, molts problemes socials desapareixerien o es reduirien a la meitat. Cal actuar amb urgència i posar remei als retards injustificables i antisocials dels tribunals, que tant perjudiquen la ciutadania. I que no es busquin excuses fàcils i burocràtiques.