Vas voler construir un port, un pavelló o un camp de futbol nou per fer-te una foto des de la tribuna o fent el servei d'honor o tallant la cinta. Vas forçar la llei per aprovar un pla urbanístic per crear milers de pisos. Vas aprovar pressupostos que endeutaven el teu Ajuntament per sobre del límit legal. Des del teu seient del Consell d'Administració d'una caixa, vas aprovar concedir crèdits d'impossible cobrament a amics. Vas regalar milers d'euros per fer estudis de dubtosa utilitat. Has anat a espectacles, fires i has fet viatges de tota mena, convidat, de franc o a costa de l'erari públic.
Ara fas veure que la crisi és un fenomen meteorològic. Que la crisi ens ha plogut i que ens mulla a tots per igual. A tu també. I segueixes en actiu, prometent que et preocupen els teus veïns i el problema de l'atur. Com si no hi ?tin?guessis res a veure. Amb la mateixa vehemència amb la qual has requalificat, inaugurat equipaments insostenibles i has lluït el poder en actes luxosos ara impagables, ara dius: tinc la solució a la crisi. I fas creure que n'estàs convençut.
Polític, seriosament, no pesa res sobre la teva consciència?
