Pla, liberal com una casa de pagès

L'editor Josep Vergés Matas, el meu pare, recorda al seu llibre homenatge a Josep Pla: "El meu inoblidable amic Jaume Vicens Vives ens deia a Josep Pla i a mi: hem de lluitar pel liberalisme, per la catalanitat sense límits i el retorn a formes democràtiques de convivència. Aquestes paraules tan simples i tan naturals, pot algú imaginar-se el que significaven l'any 1940? El que era ésser anglòfil i no germanòfil? El feixisme i la Gestapo? El temps ha passat i ho ha esborrat tot". Estic editant les cartes de Pla amb el meu pare, que només puc fer a temps perduts perquè ningú vol pagar, tot i tenir tants funcionaris que no funcionen. Resulta il·lustratiu recordar la ideologia liberal de Pla als anys quaranta en plena guerra d'Hitler quan la censura feixista el persegueix amb venjança.

Pla parla molt aviat del pare de Quintà, el març de 1942: "En Quintà diu que et veurà demà i t'explicarà moltes coses. En Quintà ja ho sap tot". Ben aviat també Pla es queixa de persecució ideològica: "Comprendràs que és profundament desagradable que quan es rep a Barcelona una consigna de Madrid, la primera providència sigui tirar-me a terra un article". Per aixó escriu a l'avi d'Aznar (que petit és el món del PP!), que coneix de codirigir La Vanguardia: "He escrit a l'Aznar demanant una censura ràpida i una aprovació completa del llibre Viatje a Catalunya. La censura de Barcelona, forçosament provinciana, em faria por i la de Madrid no". No és precisament per observador i pragmàtic que la censura de Franco es concentra contra Pla: "L'atac és a fons i general i volen fer mal de debò. Pensa que l'important no és salvar-me a mi, sinó salvar Destino". Quan el meu pare insisteix a seguir pagant-li tot i estar vetat: "Em considero obligat a desfer-te de l'obligació de pagar-me indefinidament els articles perquè no ho considero lògic i factible i a més a mi m'agrada la llibertat". La censura feixista es va encarregar de fer semblar que Pla només era un bon observador i un pragmàtic sense ideologia. Com lamenta Pla: "Aquestes collonades em fan fàstic. La censura ha fet contra mi verdaderes canallades. S'està fent una pressió a Madrid en el sentit que la Direcció (la censura) em sancioni privant-me d'escriure". Dos mesos abans de caure l'aliat de Franco, Hitler, el 1945: "Destino l'hem de fer els que hem vist clara la guerra". És a dir els liberals.

Més de vint anys després Pla escriu al meu pare quan elGoebbels de Franco, Fraga, fundador del PP (de nou que petit és el món!) persegueix Destino: "Quina porta més estreta hem passat! Ara hem de mirar d'arribar a cap, amb calma, sense precipitacions. No faig més que pensar en la teva valentia, que donada la qualitat moral dels qui avui governen, és fenomenal. Només vull dir-te que en aquests i en tots els moments jo estic al teu costat i disposat a compartir tot el que es pugui presentar. He pogut conèixer més o menys tota la lira històrica de la centúria i espero que em creuràs si et dic que el que ha ocorregut no és precisament apte per a menors. Hem de mirar de veure si podem aconseguir amb una certa dignitat de viure en una societat que emprenyi el menys possible. Sigui com sigui, unes quantes persones a empentes i rodolons hem fet un paper que porta molts anys d'existència. Hem passat per moments difícils, però encara vivim". El meu pare, desil·lusionat, es ven Destino que no sobreviu, perquè Pujol en fa una revista comunista convençut que manaran com a Portugal i vol fer mèrits. Com sempre el milhomes s'equivoca. Quintà acaba el seu article precisament recordant el milhomes: "Des d'aquí ara no podem donar lliçons a ningú perquè tenim la casa molt bruta. A Pla li repugnava l'ideologisme postís i sense base cultural de Pujol. Ho acredita el fet que Pla trobés a Pujol el motiu de milhomes. Sentir-se milhomes és una perversió nefasta que, ai las!, Catalunya ha criat".