Un poble de cinc habitants ha de disposar d'Ajuntament, alcalde, regidors de cultura, d'economia, de seguretat, etc.? Pot un Ajuntament ser més gran que la localitat per a la qual treballa? No sabem quants habitants fan falta per fundar un poble, no sabem res de res. A Espanya tenim un Estat Central i disset autonomies que han esdevingut una mena de metàstasi de l'Estat perquè amb freqüència porten a terme les mateixes funcions, és a dir, multipliquen la burocràcia, que és la malaltia de l'Estat com la mixomatosi és la dels conills. No ens havíem diagnosticat la mixomatosi, o la burocràcia, fins ara mateix perquè els diners públics fluïen com el vi. Teníem aigua calenta central i gas a cada pis. I una aixeta per la qual sortia la pasta al girar la clau. Ara la gires i no cau un euro, ni tan sols una pesseta. Les canonades gemeguen, sí, retrunyen, però no deixen anar res. Vol dir-se que tots aquells diners eren líquid, com la nostra cultura. El fet paradoxal és que disposant de tanta pasta líquida ens hàgim quedat sense liquiditat.
El 46% dels pobles espanyols té ?menys de 500 habitants. Cinc-cents habitants no són res. Els fiques en un poliesportiu i és el mateix que si haguessis posat cinc cigrons en una olla exprés de vuit racions. Sobra poliesportiu per tot arreu. No diguem si els portes a un aeroport. Però aquí, fins fa poc, si no tenies un aeroport, un poliesportiu i un Guggenheim no eres ningú. Si no tens Ajuntament, tampoc. Vol dir-se que l'assumpte és greu. Entre Quicio de Dalt i Quicio de Baix, dos pobles limítrofs de qualsevol província espanyola, sumen 80 habitants, cadascun amb el seu Ajuntament i potser el seu aeroport i el seu Guggenheim. La raó diu que Quicio de Dalt i Quicio de Baix haurien de fusionar-se, a la manera de les grans empreses, per estalviar costos. Amb un sol Ajuntament, un aeroport i un Guggenheim van que cremen els dos Quicios. Això és el que diu la raó, però quan algú està fora de polleguera, està fora de polleguera. No resultarà fàcil la fusió perquè som molt nacionalistes de les petites coses. Ens va la metàstasi aeroportuària, en fi. Bon dia.
