Jardinera tancada a la Rambla

Carla CarbÓ Cots. girona.

Escric en referència a la foto del dia publicada dissabte 31 de març amb peu de foto titulat «Una jardinera precintada encurioseix els turistes». Al peu de foto es comen­ta que la Policia Municipal explicava que la jardinera segurament estava trencada, doncs bé, la història de la jardinera és la següent: El diu­men­ge dia 25 de març, cap a les 7 de la tarda, un grup de nois i noies de 14-16 anys, aproximadament, estava passant l´estona a aquella zona de la Rambla mentre un d´ells estava saltant damunt d´un dels vidres que hi ha al terra, fins que es va trencar. El noi va caure al forat, afortunadament no es va fer res, i els seus amics el van ajudar a sortir. En veure que ningú deia res, i els nois es disposaven a marxar, em vaig apropar al noi que va trencar el vidre i li vaig preguntar si s´havia fet mal. Em va contestar que no, i segui­dament li vaig dir que potser hauria de trucar a la Policia Municipal per tal que hi fessin alguna co­sa, ja que per allà hi passa molta gent i algú podria prendre mal. El noi em va dir que sí que ho faria, va agafar el telè­fon i va trucar a algú (no vaig sentir la conversa així que no sé a qui va trucar). Mentrestant, uns quants nois del grup van agafar la jardinera i la van col·locar sobre el forat, suposo que per evitar que al­gú hi pogués caure. Després d´això, em vaig dirigir a l´Ajuntament per alertar jo mateixa a la Policia Municipal, i quan creuava la plaça del Vi, un agent de la policia ja es dirigia al lloc en qüestió perquè ja havien estat avisats. El que no sé és per què la jardinera encara estava envoltada de tanques ja que el vidre trancat ja ha estat canviat...

Una situació

insostenible

mateu frigolé teixidor. canet d´adri.

Molt interesant l´article del senyor Julián García Candau en a­quest diari amb el títol de la meva carta. En aquest fa referència als deutes dels futbols europeu i espanyol. Les xifres d´aquest pobre país pendents de pagament a Hisenda i la Seguretat Social són esfereïdores, més de 700 milions d´euros. Amb aquest dèficit qualsevol empresa hauria d´haver-se-les amb la justícia amb els responsables inculpats de frau i estafa, amb els deutes futbolístics no passa res. Encara que la crisi ens colli per tots costats, l´esport rei segueix engreixant els seus ídols amb centenars de milions amb l´anomenada Grandesa del Futbol. El lingüista i filòsof nord-americà Noam Chomsky va publicar ja fa temps un decàleg amb tots els sistemes de manipulació que fan servir els que manen. El primer és el de la distracció, molt semblant a tota la moguda del futbol. Són molts milions d´aficionats que tenen passió per aquet esport, i aixó va molt bé per els de dalt. Llavors per donar-hi més acció, com es feia en temps del Franco, es busquen afers que portin polèmiques, cas Di Stéfano, Guruceta, Ortiz de Mendivil (àlias el rellotger) etc. Ara tenim la pugna Barça-Madrid, com que la Lliga només és cosa de dos i no hi ha prou distracció, es busca un entrenador portuguès maleducat i molt ben pagat perquè foti força brega i esperoni el personal. Subvencionat també des del poder? No hi posaria les mans al foc.

Actius turístics

MIQUEL GOTANEGRA. ROSES.

Divendres Sant, dia de feina per a tots els que ens dediquem al sector turístic. A mig matí sona el telèfon; un client del càmping, de nacionalitat alemanya, té un problema cardíac. S'activen tots els dispositius d'emergència, trucada al 112 i en pocs minuts ambulància i policia local són sobre el terreny. Després d'uns moments de dubte sobre si cal helicòpter o ambulància medicalitzada s'opta per aquesta segona opció i minuts més tard l'ambulància arriba, el metge fa el diagnòstic amb l'ajuda d´una col·laboradora com a intèrpret, estabilitzen el pacient i el traslladen a l'Hospital de Figueres, on se li fan totes les proves i resta internat.

Mentre acompanyava l'esposa d'aquest client a l'hospital, ella m'ha expressat la sorpresa i tranquil·litat que li ha generat el desplegament. Una actuació impecable per part de totes les persones que han participat a l'operatiu. Tots ells també treballen el Divendres Sant. Actuacions quotidianes com la que acabo d'explicar fan que Roses i la nostra Costa Brava siguin recordades per molts turistes com una de les destinacions amb millors serveis de la Mediterrània. Gràcies a tots els qui ho feu possible. Aquest és el camí. Ben segur que aquest matí serà recordat molt de temps per aquests clients i els qui els envolten.

Deu anys de retard

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

De ben segur que puc estar e­qui­vocat, però si no recordo mala­ment, fou amb el Govern del Sr. Aznar (PP), quan es va produir el canvi de moneda, (pesseta-euro), i amb el Sr. Montoro (PP) també com a ministre. És de suposar que les voluntats polítiques de cada individu, s´ajusten a les decisions que el seu grup planteja en el moment en quèassumeix el poder; però hi ha raonaments de justícia, que , s´han d´aplicar en el moment just, perquè fer-ho quan l´aigua ja arriba a tapar els forats del nas, és la decisió més llastimosa i repugnant que pot prendre un ésser humà, quan s´ha governat conscient que s´afavoria un sector en detriment de l´altre, que normalment sempre és el més feble.

El Sr. Montoro ofereix un tracte de favor als especuladors i alguns corruptes que han contribuït a la desfeta econòmica d´aquest estat, amb un gravamen del 10% a tots els que es vulguin posar al corrent, i vulguin posar en circulació legal el diner que fins ara ha circulat per sota les taules dels despatxos d´advocats i notaris, oblidant-se de tot el perjudici que per a la resta de ciutadans ha representat la se­va negligència, i tots tan contents; i les consciències netes, que no ha passat res. Si aquest mateix raonament s´hagués fet en el moment del canvi de moneda, advertint que era una última possibilitat legal per normalitzar els comptes, de ben segur que en aquests moments no tindríem tants problemes econòmics en termes generals. Però resulta que les facilitats es varen donar perquè el «diner negre» continués existint, però en la moneda de curs legal (euros); és d´esperar, que la mesura que ofereix el Sr. Montoro als especuladors serà un pedaç a la bombolla immobiliària, que s´aprofitarà per invertir a les subhastes dels habitatges a meitat de preu, que la banca expro­pia dels seus «màrtirs», que un dia varen confiar en el banquer de torn, o el caixer de tota la vida, que els va oferir l´or a preu de plata, i que ara no tenen ni plata ni or, sinó que els queda un deute injust per a tota la vida i abocats a la misèria.