Diu Oscar Wilde que la ignorància és el fruit de molt de temps d'estudi. Les paraules del gran poeta i dramaturg m'han seduït. La pregunta seria, si tenim en compte que tot allò que som és el resultat d'un procés de construcció: De quina manera fabricam la ignorància? Un vell professor universitari deia: Els alumnes vénen a la Universitat perquè els desvinculem de tot quant els queda de la natural condició d'ases. La llengua castellana té una paraula que defineix plenament aquesta funció: "desasnar". Es diu en el sentit d'eliminar, gràcies a l'educació, la rudesa d'una persona. Es tracta, per tant, d'una intervenció pedagògica. I és una responsabilitat que correspon a l'Estat, però que ha estat transferida a les comunitats autònomes.

Podeu pensar que he fet servir l'expressió "natural condició d'ases" en sentit metafòric. Altrament, el meu amic s'hauria enfadat. No accepta el tòpic que considera la paraula ase com a sinònim de beneiteria. Si la Universitat ha de "desasnar" els alumnes que hi fan estudis, només pot admetre's la paraula com si fos una figura retòrica.

La funció primordial de la Universitat és, doncs, "desasnar" la joventut. La llengua catalana, que jo sàpiga, no té una paraula equivalent a la castellana "desasnar". I per això he hagut de referir-me a la funció educativa primordial dels sistema universitari per mitjà d'un circumloqui: "desvincular els alumnes de tot quant els queda de la natural condició d'ases". He hagut de fer un revolt per manca d'una paraula contundent.

A les guies didàctiques que el professorat ha hagut d'elaborar a fi d'ajustar les matèries que ensenya a les exigències de Bolonya figuren dos tipus de competències: les que són específiques de l'assignatura i aquelles altres considerades genèriques, perquè contribueixen des de l'especificitat de la matèria a estimular unes capacitats més generals. Llavors, la pregunta seria: La funció de "desasnar" els alumnes ha de considerar-se una competència específica o una competència genèrica? Hem de pensar que es tracta d'una competència troncal? En aquest cas, totes les matèries del pla d'estudis haurien de dirigir-se al noble objectiu d'esborrar la condició d'ases que tots portam -uns més que els altres- arrelada al nostre cervell.

He de considerar, també de forma retòrica, que existeixen diversos tipus d'ases. Això vol dir que hi ha qui és més ase que els altres? Probablement, però no ho sé de manera experimental. Vull dir que només he aplicat el primer pas de la investigació científica: pegar un cop d'ull. Al primer cop d'ull em fa la impressió que la condició d'ase és gradual. A Mallorca hem fet servir una manera de dir molt nostra per indicar la condició d'ase en grau suprem: "Aquest és un ase de coa curta", deim. Així, la llargària de la coa seria l'indicatiu de l'espessor o del gruix de la nostra condició d'ases. Una tia meva, que m'estimava molt i no consentia que em mesclàs amb segons quins companys, em deia: "No vagis amb ases de coa curta". No sé si el que em deia era sensat. Però hi havia qui l'hi tenia molt, la coa curta. I ara pens que la coa també deu allargar-se per mitjà d'un procés educatiu.

Però les paraules d'Oscar Wilde no es refereixen a l'acció de "desasnar" les noves generacions de joves, sinó al contrari. Diu que la ignorància és el fruit de molt de temps d'estudi. També, la condició d'ases. Del llarg procés de construcció d'un ase en diem educació? Ara sabem que arribar a ésser un ase exigeix molt d'esforç. Per això és que les universitats modernes -la nostra encara no s'ho planteja- comencen a expedir-ne un títol propi.