Girona, la ciutat dels quatre rius, és també una ciutat amb molts ponts. Ponts sobre l'Onyar, ponts sobre el Ter, ponts sobre el Güell i també ponts sobre el Galligants. Tots tenen la seva importància; però hi ha diferències, com també difereixen molt els diversos rius. Els ponts destinats a passar d'una a l'altra banda de l'Onyar són majoritàriament transitats pels vianants, encara que alguns d'ells admeten també el pas de vehicles. Tots ells són de curta llargada, d'acord amb la discreta amplada del riu al seu pas pel centre urbà. Els ponts sobre el Ter han de tenir i tenen una més considerable llargada, ja que l'amplada del riu ho exigeix. La majoria dels ponts que uns anys enrere es trobaven sobre el Güell han desaparegut, amb la desviació a què se sotmeté aquest riu. Unien el centre urbà amb el parc de la Devesa. També deixà d'existir el pont sobre el Galligants que unia el carrer de la Barca amb la plaça de Sant Pere. Ja no fou necessari el seu servei quan es reurbanitzà aquella zona. Però tot i que aquell riu afecta molt poc el clos urbà, encara hi queden uns ponts, de curt trajecte, però que tenen una gràcia especial, són com ponts de pessebre.
Alguns dels ponts existents n'han rellevat d'altres que els precediren i que havien deixat de ser útils, havien perdut actualitat. Així l'actual pont de Pedra, el nom oficial del qual -Isabel II- ningú usa i molts desconeixen, substituí el pont medieval de Sant Francesc. El pont de Sant Agustí és el segon o tercer que ha existit en aquell emplaçament. El de l'Alferes Huarte és el segon d'aquell nom en la mateixa ubicació. I encara hi ha el precedent d'una passera de fusta. El de les Peixateries substituí les anomenades Palanques Vermelles. El de Lorenzana també té un antecedent. El de La Font del Rei i la passera adjacent creuen l'Onyar en el lloc on es trobava una antiga palanca de fusta.
El pont vell de La Barca substituí la barca que fins l'any 1906 era imprescindible usar per passar de la Devesa al paratge de Sant Ponç. El febrer del 1939 va ser dinamitat en els seus dos extrems, i posteriorment va recuperar la seva integritat. Més modernament va ser remodelat. El Pont nou de La Barca, o pont de França i el de Fontajau són més moderns i no tenen cap antecessor. Han nascut per la imperiosa necessitat de donar pas a l'intens trànsit motoritzat que caracteritza els nostres temps.
Encara sobre el Ter existí un altre pont, desaparegut fa molts i molts anys i que ara tindrà un successor. Em refereixo al Pont de Sant Jaume. Fa temps que es parla de la necessitat d'unir el barri de Pedret amb el paratge de Sant Ponç. Ha de ser una opció més per entrar a la ciutat per als que vénen del nord.
En el carrer de Pedret un edifici senzill, però no mancat de certa noblesa, ens recorda, l'històric Hospital de Sant Jaume. Amb les seves cinc artístiques arcades i el seu discret campanar acull ara un centre social, al servei de la barriada i la capella del Pilar. Capella que antigament ocupava l'espai veí al sud de l'edifici que es conserva. La capella del Pilar va patir greument les conseqüències del setge de la ciutat de l'any 1809. El culte a la Verge del Pilar es traslladà a la veïna capella de Sant Jaume. L'any 1836, l'antiga capella del Pilar va ser afectada per la desamortització i posteriorment passava a ser propietat privada, a resultes de la corresponent subhasta. L'any 1926 es desmuntaren les seves estructures medievals, que es traslladaren a una finca particular de Sant Hilari. L' Hospital de Sant Jaume, amb la seva capella amb la mateixa advocació, i la veïna capella del Pilar tenien una estreta relació amb el pont de Sant Jaume i amb el camí que seguien els pelegrins procedents de diversos països europeus, que després de passar els Pirineus orientals, tenien la ciutat de Girona com a final d'una de les etapes del seu viatge. La primera notícia d'aquell pont correspon a l'any 1352. En aquella data els Jurats obtenien l'autorització reial per construir el pont, i a més també podien cobrar els drets de pas. L'obra va ser dirigida per Pere Sacoma, que era el Mestre d'Obres de la Catedral, de Sant Feliu i del Pont Major. Hi ha constància que el pont ja estava en ús l'any 1368. Les avingudes del Ter sovintejaven i el pont en sofria les conseqüències. L'any 1425 va experimentar seriosos desperfectes i el 1445 quedà destruït. Entre els anys 1446 i 1448 es construïa en aquell indret un nou pont, que també portaria el nom de Sant Jaume i que popularment també es coneixia com el pont nou. L'obra anava a càrrec del govern de la ciutat i del Capítol de la seu. Però la gestionava directament el Capítol. L'any 1451 els Jurats obtenen l'autorització reial per cobrar drets de pontatge. L'any 1515 consta que es tractava de construir un pont a uns cent metres aigües avall d'on es trobava l'Hospital de Sant Jaume. No consta si aquesta nova obra es realitzà o no. El que sí resulta evident és que l'anterior pont hauria desaparegut o hauria quedat inservible. També hi ha constància que en el segle XVII els únics mitjans per comunicar el camí de França (que era l'actual carrer de Pedret) amb el paratge de Sant Ponç i la carretera que porta a Sant Gregori creuant el Ter, eren el Pont Major i la barca d'en Roca. Consta també que l'antic pont de Sant Jaume està inservible. Aquest llarg procés de construcció i destrucció de ponts deixa clar que les riuades del Ter eren altament perilloses. O que el pont es construïa en un lloc poc adient. Aquesta perillositat de les avingudes del Ter ha estat constant fins que recentment es construïren els pantans de Sau i de Susqueda. Anteriorment podem recordar com el barri de Pedret havia estat afectat per les inundacions. I també com sovint es produïen variacions en el curs del riu. El que no canviava era el nom de Sant Jaume, que consta com el que distingia els successius ponts que es coneix que existiren en aquell lloc. Com també sembla indubtable que hi havia un veritable interès en que el pont fos proper a l'antic Hospital.
El nou pont que permetarà passar el Ter en les proximitats dels ponts medievals que hem recordat, serà ben diferent quant al sistema de construcció, als materials emprats, i a la seva consistència i seguretat. També serà un altre el tipus de trànsit que en farà ús. Els antics carros, les atzembles, els incansables caminants i els pelegrins que caminant es dirigien a Compostel·la, ja són història, mentre passaran els ràpids automòbils. Tot i els pas dels segles i els canvis que s'han produït des de l'existència dels antics ponts, seria bo que en memòria d'ells, de l'històric hospital i de la integració de Girona en l'itinerari del peregrinatge, el nou pont també portés el nom de Pont de Sant Jaume. Seria un just tribut a la història.
