Cartes

Paquita Xarles Arnau. girona.

Tots ens sentim compromesos a denunciar les injustícies que trepitgen els drets de les persones, però massa vegades oblidem que també tenim deures. Les administracions tenen la responsabilitat de garantir el benestar dels ciutadans, però cal recordar que som nosaltres qui els escollim.

Evidentment que les persones que formem l´Església hem de ser sensibles davant el patiment de tantes persones que no tenen el necessari per viure dignament, i que amb l´Evangeli a la mà hem de compartir, i a la vegada ensenyar i educar els petits a no malbaratar quan hi ha abundància i a saber viure amb certa austeritat quan cal. El diner no ho és tot. Les coses més importants no és poden comprar.

Vodria acabar amb una pregunta: algú em pot contestar com és que centenars de persones immigrants viuen i treballen al nostre país, que té la taxa d´atur més alta de tot Europa? Reivindicació? Sí. Reflexió? També.

Catalans? Per què?

Enric Mestres Girbal. tossa de mar.

Durant la transició política i després de la Constitució que ens va donar les eines per articular una Catalunya rica i pròspera, la majoria de catalans miràvem amb esperança el nou camí que s´obria davant nostre. Sabíem que no era un camí de flors i violes, però confiàvem que tots plegats faríem possible que el nostre petit país recuperés l´essència del catalanisme, aquell tarannà, aquella ètica i aquella moral que ens feia diferents de la resta d´espanyols. Malauradament, des de el primer moment, els que es varen apropiar de la Generalitat per posar-la al servei dels seus propis interessos partidistes, volgueren instaurar un ordre políticosocial similar al que imperava a l´Estat espanyol. Així ara ens trobem atrapats per l´espiral de retallades del Govern central i del Govern de la Generalitat, el que vol dir que nosaltres, els catalans, hem de pagar dues vegades.

D´aquí la pregunta: de què ens serveix ser catalans? Tant el règim pujolista com el del tripartit, ara accentuat pel continuisme d´en Mas, aprofitant-se dels anhels catalanistes del poble, s´embarcaren en una sèrie d´actuacions messiàniques que només afavorien, i afavoreixen, a la casta política, familiars i amics, passant olímpicament de les necessitats de la resta de ciutadans de Catalunya. Ara, ofegats pels seus propis errors, volen culpabilitzar el Govern central de les nostres desgràcies però, on és el seny català? No seria millor rectificar i demostrar que Catalunya se´n pot sortir sola?

Prou de farses!

Jordi Serra Tornes. riudarenes.

Com cada matí ens aixequem amb alguna sorpresa dels nostres «amics» i ineptes polítics, incapaços de donar resposta a la gent, i tots nosaltres ens preguntem què podem fer? La resposta no és senzilla, però els podem donar alguna pista a veure si la capten. En qui podem confiar la gent honesta i humil del carrer? En els sindicats? Més preocupats de no perdre el seu estatus i la seva cadira que no pas de la gent treballadora, que no ho saben per qui estan subvencionats o què? En l´Església? Tots vivint de rendes del passat i amagant les seves vergo­nyes i pendents que ningú els toqui el seu patrimoni. O dels nostres polítics? Si estiguessin en una empresa privada serien tots a la presó per corruptes i ineptes. Volen retallades! Doncs que comencin per ells! I algú dirà: per on comencem? Podríen començar pel Senat, per les diputacions, pels consells comarcals, pels cotxes oficials, i sobretot per tenir una mica de sentit comú, deixant de fer línies AVE per tot Espanya i fer-les allà on realment és necessari, no fent aeroports allà on l´única cosa que hi vola són ocells, i sobretot molt de diàleg, una cosa que en aquest país hem perdut tots. Però sobretot necessitem polítics amb ganes de treballar, s´ha acabat allò de governar «pa los amiguetes», cal anar tots junts i a una, ni polítiques d´esquerra ni de dretes, sinó una política real per al temps que estem i no la política dels amiguismes. Diuen els polítics que ens han de dir la veritat. Renoi! La gent del carrer fa temps que l´estem vivint i patint, els únics que no se n´assabenten són ells...

Per acabar, només demano seny, esforç, humilitat i sobretot una mica d´optimisme per seguir endavant i que la gent que hi entén faci més que nosaltres, els treballadors i autònoms d´aquest país saben molt bé de què els parlo!